urria 30, 2018

TUTEAN - AL TUTE



Kartaka aritzea sasoi guztietako afizioa izan da. Beharbada gehiago aritzen zen lehen, lan jardunaldi astun baten ondoren lagunak taberna edo elkarteren batera biltzen zirenean, boteilaren bati edo besteri ipurdi emateko aitzakiarekin, etxera itzultzeko ordua heltzen zen bitartean.

Auskalo nork irabazi zuen partida hura. Eurek ere ez zuten gogoratuko, ziur. Dena den, tamalez, ez dago galdetzerik, protagonistak aspaldi desagertu baitziren gugandik. Arrasateko Mendikute tabernan ari dira - nork gogoratzen du non zegoen?- iragan mendeko berrogeitamarretakoen lehen erdian.

Adineko arrasatearrek honez gero ezagutu dituzten herritarrak ditugu, ohi zuten bezala tutean dihardutela. Ezkerretik, Balentin Letona, Santos Markaide, Eloy Marteatxe eta Damian Arregi ditugu.

ARGAZKIA: CARMELO LETONA
KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

El juego de cartas ha sido un pasatiempos de todas las épocas. Quizás más en tiempos pretéritos, donde tras la jornada laboral los amigos se reunían en bares y sociedades para echar una partida, mientras se aprovechaba para descorchar alguna botella que otra de vino y se hacía la hora de volver a casa para cenar.

Vete a saber quién ganó aquella partida que captó el fotógrafo y que se desarrollaba en el bar Mendicute de Mondragón - ¿alguien recuerda dónde estaba?- allá por mediados de los años cincuenta del pasado siglo. Seguramente que ni los propios protagonistas se acordarían. Pero, desgraciadamente, no se puede hacer la prueba y preguntarles, ya que  también ellos forman parte del pasado. 

Seguro que el mondragonés de edad ha reconocido a los cuatro amigos que disputan una partida de tute, como tenían costumbre. Son, de zquierda a derecha, Valentin Letona, Santos Markaide, Eloy Marteatxe y Damian Arregi.

urria 23, 2018

TALDE DOTOREA - ELEGANTE GRUPO. 1920



Talde dotorea, ezta? Arrasatearrak ditugu, 1920 ingurukoak. Eserita, ezkerretik eskuinera Bonifazio Iñurrigarro, Manuel Aranburu eta Robustiano Zarraoa; zutik, Luzio Aierbe eta Patxi Velez de Mendizabal.

Estudioko argazkia da eta, beraz, apropos joan ziren hain txukun jantzita argazkilariarengana. Euretarikoren baten soltero agurrera? Litekeena da, sasoi hartan batzuk ezkontzeko asmoarekin baitzeuden. Dakidana da, bostetatik hiru -  Manuel, Luzio eta Patxi- Danok Bat elkartearen sortzaileak izan zirela 1935ean eta Patxi lehen presidentea. Besteek erakarrita, nonbait, Bonifazio eta Robus ere sartu ziren geroago.


ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Elegante grupo ¿no? Son mondragoneses, retratados hacia 1920. Sentados, de izquierda a derecha Bonifazio Iñurrigarro, Manuel Aranburu y Robustiano Zarraoa. De pie,  Lucio Aierbe y Patxi Velez de Mendizabal.

Es una foto de estudio, por lo que los amigos fueron al fotógrafo vestidos así de chulos
. ¿Alguna celebración especial? Podría tratarse de la despedida de soltero de alguno de ellos, ya que en aquella época varios estaban en vías de contraer matrimonio. Lo que sí sé es que tres de los cinco -  Manuel, Lucio y Patxi  fueron en 1935 miembros fundadores de la sociedad recreativa Danok Bat, siendo Patxi su primer presidente. Seguramente que atraído por sus amigos, Bonifacio y Robus se unieron posteriormente.

urria 16, 2018

PERIKO GABIÑA ETA EVARISTO ARANA “MINGA”



Inor gutxiri egingo zaizkio ezagunak Periko Gabiña eta Evaristo Arana “Minga”ren izenak; are gutxiago, gazteei. Normala, guztiz, XX. mendearen lehen hereneko pertsonaiak baitira. Baina arrasatearren kontzientzia historikoan puntu bat bezala agertzen dira bi horiek, garai batean herriko ondaretzat hartu baitziren, batez ere euren xelebrekeriak zirela eta. 

“Bizi izan juat” nire liburan argitaratu nituen Periko eta Evaristoren gertaera batzuk. Eta bertatik atera dut idazki honi laguntzen dion marrazkia, Jesus Trincadok egina, berak bi gizonak Montevideoko bere etxetik hirurogeita hamar urte geroago gogoratzen zituen bezala. Biak ospitalean bizi ziren eta egunean zehar kaletik gora kaletik behera ibiltzen omen ziren, esku errukitsuaren zain, baxo bat ardo edan ahal izateko. Bietatik Periko zen ateraldietan bizkorrena eta horren testigantza ematen dute ondoren doazenek. 

Goiz batean Portaloi aldean zegoen Periko eta Unión Cerrajerarantz zihoan Marcelino Oreja pasatu zen haren ondotik. Toribio Agirreren suhia zen Marcelino eta poltsikotik bost zentimoko txanpon bat atereaz Perikoren eskuan utzi zuen, “… ez gastatu ardotan” esanez. Gabiñak txanponari begira eta Orejari erantzun zion: 

Zure aitak hamar zentimoko txapona ematen dit… eta aholku bat ere ez 

Zurrutero galanta zela esanda geratu da eta badirudi diru guztia gastatu bitartean ez zela gauean ospitalera itzultzen. Baina behin despistatu bide zen eta sakelan txanpon txiki batekin ailegatu zen etxera. Ohera sartu eta urduri zegoen, lo egin ezinda. Halako batean ohetik jaiki, sakelan eskua sartu, txanpona hartu, leihoa ireki… eta bere indar guztiekin txanpona urruti jaurtiki zuen. Eta ohera itzuli zen, lasai.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL


A casi nadie dirán nada los dos nombres de la cabecera. Sobre todo a los más jóvenes.  Totalmente normal ya que Periko Gabiña y Evaristo Arana “Minga” son dos personajes del Mondragón de primer tercio del siglo XX. Pero los dos forman parte de la memoria de nuestro pueblo, por haber sido pequeños protagonistas en aquella sociedad que les tocó vivir. Fueron muy conocidos, sobre todo por sus célebres salidas. 

En mi libro “Bizi izan juat” (He vivido) di algunas referencias de ellos. La ilustración que encabeza este escrito es obra de Jesús Trincado, personaje central del citado libro, quien desde su casa de Montevideo recordaba, setenta años más tarde, a aquellos dos amigos que él había conocido de niño, y que – según él- formaban parte del patrimonio de la villa. Tanto Gabiña como “Minga” vivían en el Hospital y todo el día andaban de un lado a otro, en espera de una mano caritativa que les diera una moneda para tomarse un vaso de vino. El más célebre por sus originalidades debía de ser Periko, a quien se le atribuyen las dos que voy a relatar. 

Cierto día que se encontraba en el Portalón, pasó a su lado Marcelino Oreja, quien se dirigía hacia su despacho de la Unión Cerrajera. Oreja – yerno de Toribio Agirre- sacó del bolsillo una moneda de cinco céntimos y la puso en las manos de Periko, a la vez que le decía que no se la gastara en vino. La reacción de éste fue inmediata:

  -  Su señor padre acostumbra a darme moneda de diez céntimos… y nunca me aconseja nada.  

Dicen que Periko no regresaba al hospital hasta haber gastado todo el dinero que había recogido en su constante callejeo. Pero en cierta ocasión parece que se despistó y llegó con una pequeña moneda en el bolsillo. Se acostó, pero no podía dormir. Y cansado de dar vueltas en la cama, se levantó, metió la mano en el bolsillo, sacó la moneda, abrió la ventana… y arrojó la perra chica con todas sus fuerzas a la calle. Volvió a acostarse y se durmió de inmediato.

urria 09, 2018

NAFAR GAZTEAK TXAPELDUN / LOS NAVARROS JOVENES CAMPEONES


gazteak = irabazleak
Nafarroa Etorbideko nafar "zango beltz"ak gaude bi argazkietan (bale, batzuk ez hainbeste!) Non eta Santa Agedako futbol zelaian. Noiz? 1977 (ez galdetu eguna) Zer dela eta? Gazteen eta zaharren arteko futbol nagusitasuna erabakitzea. Emaitza?... Hori ez da galdetzen, garbi dago. Nortzuk? (denboraren joana dela eta, hori ez dago hain erraz)  Begira:
Goizko argazkia:
(zutik) Herrarte, Aranzabal, Maidagan, Velez de Mendizabal, Esperasate
(makurtuta) Alzola, Herrarte, Gorospe eta Aranzabal.
Beheko argazkian:
(zutik) Markiegi, Sainz, Ibarrondo, Usatorre, Beitia
(makurtuta) Herrarte, Arregi, Arregi, Etxebarria.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JAVI VELEZ DE MENDIZABAL
zaharrak = ?
Auténticos navarros "pata negra" de Avenida Navarra (bueno, algunos no tanto) ¿Dónde? En el campo de fútbol de Santa Águeda.  ¿Cuándo? 1977 (no preguntar el día) ¿Razón del partido? Dejar claro de una vez por todas entre los jóvenes y los viejos de la calle el equipo campeón. ¿Resultado? Eso no se pregunta, se ve a las claras... ¿Quiénes? (eso no se adivina tan claramente, por el efecto del tiempo transcurrido) Mira:
Foto de arriba:
(de pie) Herrarte, Aranzabal, Maidagan, Velez de Mendizabal, Esperasate
(agachados) Alzola, Herrarte, Gorospe eta Aranzabal.
Foto de abajo:
(de pie) Markiegi, Sainz, Ibarrondo, Usatorre, Beitia
(agachados) Herrarte, Arregi, Arregi, Etxebarria.

urria 02, 2018

1958-59 IKASTURTEA / CURSO 1958-59

Gaurkoaren moduko egun batean (osteguna zen) duela hirurogei urte, ekin genion gure bizitzaren alde berri bati. Nik bederatzi urte nituen, bete berriak, eta ikaskide gehienak adinkideak ziren. Nagusiak ginen, antza, eta ordura arte eskolan pairatutakoak ez zuen zer ikusirik izango gainera zetorkigunarekin alderatuta. Prest geunden batxilleraren bidetik jo ahal izatera eta ikasturte hark esango zigun gai ote ginen ala ez aurrera egiteko. 

Gasteizen jasango genuen sarrerako azterketa - ahozkoa-, Ramiro de Maeztu Institutuan. Artean ez genituen, Gasteizen gure zain zeuden Odon Apraiz (Don Odon), Esteban Sanz de Eguren eta enparauak ezagutzen... Hortxe gaude, kamerari konfiantzazko irribarrearekin so. Zeintzuk ginen ausart haiek? Begira:

Goitik hasita, ezkerretik: Barandiaran, Ezkurra, Garmendia (+), Saenz, Elgezabal, Uribetxebarria, Aranbarri, Iriarte, Marco, Zaitegi.
Bigarren lerroan: Etxebarriarteun, Gonzalez, Yarza, Otaduy, Olmedo, Goñi, Uriarte (+) Zubia, Agirre, Vazquez (+), Goikoetxea, Axpe (+)
Hirugarren lerroan: Sandoval, Orobengoa, Azkarate, Ansoategi, Huizi (+) Cousido, Zugasti (+) Marteatxe, Iraola, Armendia, Urrutia, Velez de Mendizabal.
Laugarren lerroan (behekoa): Sanz (+) Mendiaratz, Zubiaga (+) Vitoria (+) eta Gorosabel.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Tal día como hoy, era jueves, de hace sesenta años comenzábamos algunos mondragoneses un nuevo rumbo en nuestras vidas. Yo tenía nueve años, recién cumplidos, al igual que la mayoría de los que aparecemos en la foto. Ya éramos mayores, y lo que hasta entonces nos había parecido duro no iba a tener nada que ver con lo que nos venía encima. Estábamos preparándonos para el salto al bachiller y aquel curso 1958-59 nos diría si dábamos o no la talla.

Nos examinaríamos, prueba oral, en el Instituto de Vitoria-Gasteiz, el famoso Ramiro de Maeztu. Aún no conocíamos a Odón Apraiz (Don Odón) Esteban Sanz de Eguren, y un largo etcétera de insignes profesores que nos esperaban en la capital alavesa.

¿Que quiénes formábamos aquel grupo de valientes? A ver si  reconocéis a quienes sonríen confiados a la cámara:

Fila superior, por la izquierda: Barandiaran, Ezkurra, Garmendia (+), Saenz, Elgezabal, Uribetxebarria, Aranbarri, Iriarte, Marco, Zaitegi.
Segunda fila: Etxebarriarteun, Gonzalez, Yarza, Otaduy, Olmedo, Goñi, Uriarte (+) Zubia, Agirre, Vazquez (+), Goikoetxea, Axpe (+)
Tercera fila: Sandoval, Orobengoa, Azkarate, Ansoategi, Huizi (+) Cousido, Zugasti (+) Marteatxe, Iraola, Armendia, Urrutia, Velez de Mendizabal.
Cuarta fila (la de abajo): Sanz (+) Mendiaratz, Zubiaga (+) Vitoria (+) eta Gorosabel.