uztaila 16, 2013

DUELA 65 URTE INAUGURATU ZEN // SE INAUGURO HACE 65 AÑOS



Argazki honekin emakumeren bat hasarrearaz nezake. Zergatik? Gogoratzen diedalako eurak ezin zirela Union Cerrajeraren igeritokira sartu. Baina garai haietako morala aldatzerik ez dugunez gero … ez dago zer eginik. Historia da eta kito. 

 Iruditu zait interesgarria argazki hau ateratzea, aurten 65 urte betetzen baitira instalakuntza eder haiek inauguratu zirenetik. 1948ko uztailaren 24an ireki zen lehen aldiz kirol azpiegitura pribatu hura. Igeritokiak gure herriraino Euskal Herriko igerilaririk onenak erakarri zituen eta norgehiagoketa interesgarriak eratu ziren urtetan.  

Udako egun sargoritsuetan ederto ematen genituen goiz eta arratsaldeak ur haietan bainatzen. Eta uste dut neska askok inbidia apur batekin … eta amorruarekin ere begiratzen zigutela. Ez da gutxiagorako. Zenbat gogorapen on geratzen zaizkigun aisialdirako kirol espazio txukun hartatik! Tailleretako zaratak eta altzairuaren usainak inguratuta ...  Historia, horixe da.





ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL



Podría enfadar a más de una persona del género femenino con esta foto. Y el porqué está en que a través de la imágen voy a recordar que ellas no podían entrar a la piscina de la Unión Cerrajera. Pero no podemos hacer nada por cambiar la moral de la época … Es historia.

 Me ha parecido interesante publicar esta foto, precisamente cuando se cumple este año el 65 aniversario de la inauguración de aquellas magníficas instalaciones. Fue el 24 de julio de 1948 cuando se abrieron por primera vez aquella gran infraestructura deportiva privada. La piscina atrajo hasta Mondragón a los mejores especialistas de Euskal Herria, ya que ofrecía unas condiciones extraordinarias para la práctica de la natación. Se organizaron campeonatos de gran nivel.

 Por lo que respecta a los mondragoneses de nuestra edad, la verdad es que aprovechamos a tope en sus aguas las mañanas y tardes de los veranos y  tengo la impresión de que las chicas nos miraban con envidia … y con rabia. No era para menos. ¡Cuántos recuerdos agradables nos quedan de aquel recoleto espacio lúdico-deportivo! Rodeados de ruido de talleres y olor a acero ... Es historia y nada más.

iruzkinik ez:

Argitaratu iruzkina