ekaina 30, 2025

ZEZENETAN - EN LOS TOROS

 


Gasteizko “El Pensamiento Alavés” egunkariak 1953ko uztailaren 6an zekorketa baten kronika publikatu zuen, bezperan hiriburuko zezenplazan izandakoaren zehazkizunak eskainiz. Lehen orrialdean, gaur dakardan argazkia agertzen zen eta bertan Arrasateko lagun batzuk ikusten ziren. Batzuk identifikatu ditut.

Biharamonean Luis Aretxaga egunkariaren Arrasateko kronikagileak beheko testua idatzi zuen bere zutabean:

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

El periódico vitoriano  “El Pensamiento Alavés” publicó el 6 de julio de 1953 una crónica de una novillada celebrada el día anterior en la plaza de toros de la capital. En portada estaba la foto que traigo hoy y en ella aparecían unos mondragoneses. He identificado algunos.

Al día siguiente, Luis Aretxaga, corresponsal en Mondragón del citado periódico escribió en su columna el siguiente texto:

"Bien es verdad que la Plaza de Toros de Mondragón llevó el trágico paradero a que obliga la impotencia, pero ello no obsta para que los aficionados de aquel tiempo y del actual gocen de las emociones de su arte predilecto, aprovechando las lidias más cercanas.

Así, pudimos ver en la fotografía que ayer apareció en primera página, la representación mondragonesa que asistió a la corrida del domingo en Vitoria, ratificando con sus expresiones el bien entender y las buenas raíces que la tauromaquia conserva aquí.

Lamentamos que por mucho tiempo no tengan hechura los tristes comentarios que faltos de toda esperanza y de vez en cuando aroman los corrillos, presagiando por Uribarri la futura Plaza de Toros de Mondragón. De todos modos, no estará de más tenerlo en cuenta el día que se tome en serio la carretera al Barrio de Udala.

En las fiestas de San Juan ya se notó la falta de este espectáculo y se seguirá notando “in secula…” Quizás en alguna ocasión, como hasta ahora, se resuelva por días. En otro caso difícilmente lo veremos, y muy comprensible, porque Mondragón tiene todavía muchos y más importantes problemas que resolver”


ekaina 24, 2025

BASUALDO IRABAZLE - GANADOR BASUALDO

 

1969ko ekainaren 25ean atera zen argazkia. Sanjuanetako ohiko txirrindulari-lasterketa korritu zen, 133 kilometrotan, Kanpanzar bi aldiz igo behar izan zutela txirrindulariek eta behin Urkiola. Profesional berri eta afizionatuentzat irekia zen lasterketa.

15gn. kilometrotik Jose Maria Basualdok aurre hartu zion tropelari, Gonzalezek lagun.  Eta helmugara bost minutuko diferentziarekin iritsi ziren bi txirrindulariak. Azkarrena Basualdo arabarra izan zen, batez besteko 37´866 kilometro orduko abiadurarekin.

Argazkian, Garibay kalean jarritako helmugara Basualdo heltzen ari da, Club Ciclista Mondragonésk antolatutako lasterketaren garaile bezala. Jende asko helmugan eta Rafa Fernandez eta Anjel Mari Aiani adi-adi txapeldunaren azken pedalei.

Jose Mari Basualdo ziklo-krosseko estatu txapelduna izan zen, 1972, 1973 eta 1976an.

Txirrindu gutxi izan balitz bezala, egun hartako arratsaldean beste norgehiagoketa bat izan zen, herriko kaleetatik. Irabazlea Silloniz - goizean laugarren egin zuena- Migel Mari Lasaren aurretik.

Eta hain zuzen ere, beheko argazkia egun hartako sari banaketari dagokio, Udaletxean. Olalde zinegotzia bere saria ematen ari zaio Migel Mari Lasari, Arrasateko Txirrindulari Klubeko Josetxu Inda lehendakariaren eta Jose Ignazio Zaitegi idazkariaren begiradapean.

Miguel Mari Lasa txirrindulari handia bilakatu zen, Espainiako Vueltan, Frantziako Tourrean eta Italiako Giroan etapak irabaziz.

ARGAZKIAK: JOSE IGNAZIO ZAITEGI

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

La foto fue tomada el 25 de junio de 1969. Se disputó la habitual carrera ciclista del segundo día de fiestas de San Juan, sobre 133 kilómetros de recorrido, en la que los ciclistas tuvieron que subir dos veces Kanpanzar y una Urkiola. La carrera estaba abierta a  neoprofesionales y aficionados.

A partir del kilómetro 15 José María Basualdo se adelantó al pelotón, acompañado de González. Y los dos ciclistas llegaron a meta con una diferencia de cinco minutos. El más rápido fue el alavés Basualdo, con una media de 37´866 kilómetros por hora.

En la foto, Basualdo llega a la meta sita en la calle Garibay, entre las miradas y aplausos de un gran número de aficionados, estando en primera fila Rafa Fernández y Angel Mari Aiani, que ayudaban en las organizaciones del Club Ciclista Mondragonés.

José Mari Basualdo fue campeón estatal de ciclo-cross en 1972,1973 y 1976.

Por si alguien había quedado con ganas de ver bicis, por la tarde de aquel día se corrió otra prueba, por las calles de la villa. Venció Silloniz - quien por la mañana había hecho cuarto- delante de Miguel Mari Lasa.

Precisamente, en la foto inferior podemos ver un momento de la entrega de premios realizada a la tarde en el Ayuntamiento, en la que el concejal Olalde entrega el suyo a Miguel Mari Lasa, bajo la atenta mirada de Josetxu Inda (medio tapado) y Jose Ignazio Zaitegi, presidente y secretario, respectivamente, del Club Ciclista Mondragonés. 

Miguel Mari Lasa se convirtió en un gran ciclista, con, entre otras, victorias de etapa en la Vuelta a España, Tour de Francia y Giro de Italia.



GURUTZATUAK DESFILATZEN ARI - LOS CRUZADOS DESFILANDO


 Ez dira goi Erdi Aroko gurutzaldiak, ez. Ez doaz Hilobi Sakratu eta Leku Santuak askatzera. Hurbilago zeukaten helburua: Iturripe futbol zelaia, egun hartan bertan inauguratzen zena. Baina zer egiten zuten gurutzatuek futbol zelaian? Bada, 1945eko ekainaren 24 hartan Leintz Bailarako Kongresu euskaristikoa izan zela, eta soldadu txikiek euren tokia izan zuten ekitaldian. Argazkilariak Zarugalde kalean erretratatu zituen.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

No son las Cruzadas de la alta Edad Media, no. No se aprestan a liberar el Santo Sepulcro ni los Santos Lugares. Su objetivo está más cercano: el campo de fútbol de Iturripe, que se inauguraba aquel mismo día. Pero ¿qué hacían los cruzados en Iturripe? Pues que tal día como hoy, un 24 de junio de 1945 - hace justamente ochenta años- se celebró el Congreso Eucarístico del Valle de Léniz, y los pequeños soldados tuvieron su sitio en el acto final en Iturripe. En la foto desfilando por Zarugalde.

SAN JUAN JAIAK BLOGEAN

https://1949arrasate.blogspot.com/2021/06/sanjuanak-uneak-sanjuanes-momentos.html

https://1949arrasate.blogspot.com/2014/06/san-juan-1964.html

https://1949arrasate.blogspot.com/2021/06/behatzaile-eta-behatuak-observadores-y.html


ekaina 16, 2025

SAN JUAN JAIAK, XX.aren HASIERAN - LAS FIESTAS DE SAN JUAN A COMIENZOS DEL XX

 

1963ko argazkia da gaur goikoa, Ekintza Katolikoaren Zentroak urte hartako sanjuanetan argitaratutako aldizkariaren aurrealdean agertu zena. Gure herria nola aldatu den ikusteko baliagarria bada ere, askoz mamitsuagotzat jotzen dut aldizkariaren barne aldean zegoen artikulua. Egile ezezagunak maisuki marraztu zuen XX. hastapenetako San Juan jaietako giroa. Testua dakart behean, merezi duelakoan.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

La foto de hoy es de 1963, y apareció en la portada de la revista publicada por el Centro de Acción Católica en los sanjuanes de aquel año. Aunque nos vale para observar cómo ha cambiado Mondragón, considero mucho más sustancioso el artículo que venía en el interior de la revista. El autor anónimo dibujó con maestría el ambiente de las fiestas de San Juan de los inicios del siglo XX. Pongo el texto abajo, ya que creo que merece la pena.




ekaina 10, 2025

BIATORISTEN IKASTETXE BERRIA - NUEVO COLEGIO DE LOS VIATORISTAS


1963ko ekainaren 9an, igandea, biatoristen ikastetxe berriaren lehen harrian jarri zen, Arrasate Pasealekuko Mendiaren terrenoetan. Gorosabel-Mendia sendiaren orubea biatoristek erosi zuten ikastetxe zaharra – 1938tik erabiltzen zutena- txiki geratzen ari baitzitzaien. Fraideen bigarren eraikina izango zena -San Viator izenarekin gaur Gaztelupe-  beraz, duela 62 urteko egun hartan hasi zen gorpuzten. Eta batzuek ongi gogoratzen dugu ekitaldia!

Ekitaldian, Clemente Lopez-Cano biatoristen zuzendariaz gain Manuel Valencia Remon  Gipuzkoako gobernadorea egon zen; Donostiatik Gipuzkoako Diputazioko lehendakariak lagundu zion. Herriko alkatea Andres Bidaburu zen. 

Goiko argazkian Jauregi Arraburu, Bergara eta Vitoria udal txistulariek irekitzen dute komitiba.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

El 9 de junio de 1963, domingo, se colocó la primera piedra del nuevo colegio viatorista, en los terrenos conocidos como de Mendia, en el Paseo Arrasate. El terreno propiedad de la familia Gorosabel-Mendia fue adquirido por los viatoristas porque el edificio que utilizaban desde 1938 en Gazteluondo se había quedado pequeño. Es decir, lo que sería el segundo edificio de los frailes - éste denominado San Viator, hoy Gaztelupe- comenzó a levantarse ese día de hace 62 años. ¡Y algunos fuimos testigos de aquello!

Además del director de los frailes Clemente López-Cano, estuvieron presentes en el acto el gobernador de Gipuzkoa, Manuel Valencia Remón; le acompañó desde Donostia el representante de la Diputación Foral de Gipuzkoa. El entonces alcalde de la localidad era Andrés Bidaburu. 

En la foto, los txistularis municipales Jauregi Arraburu, Bergara y Vitoria abren la comitiva.

ekaina 02, 2025

BIATORISTEKIN - CON LOS VIATORISTAS


 Biatoristen San Jose ikastetxean zeuden argazkikoak, kanpan. 1950 inguruko ikasle aplikatuak ditugu. Nahiz eta denboraren joanak  eragina izan protagonisteengan, errepaso bat eginda nahiko ondo antzematen dira aurpegiak. Beraz, ariketa horretara gonbidatzen dut ikuslea, batez ere adinekoa

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

La foto está obtenida en “la campa” del colegio San José, de los viatoristas, alrededor de 1950. Aún a pesar del paso del tiempo, que hace mella en los semblantes pero deja opción, pueden ser reconocidos los protagonistas. Por lo tanto, invito al espectador, especialmente a los de cierta edad, al ejercicio de distinguir a los fotografiados.


maiatza 26, 2025

ETXALUZEKOAK

 

1947 zen eta Etxaluze baserri aurrean dago aterata argazkia. Bi familia bizi izan ginan. Erdian aitona, Austin Eraña (ezkerrean) eta Klotilde Atxaren ahaideak (Maritxu, Jabier, Pilar) eta Antonio Urrexola (eskumean) eta Maria Atxarenak (Arantzazu, Begoña, Luis) Beste batzuk ere hor daude:Tomás eta Luisita Atxa, Carmen Artzamendi....

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: IOSU URREXOLA

Era 1947 y la foto fue tomada frente al caserío Etxaluze. Vivíamos dos familias. En el medio está el abuelo, Austin Eraña (izquierda) y familiares de Klotilde Atxa (Maritxu, Jabier, Pilar) y Antonio Urrexola (derecha) y Maria Atxa (Arantzazu, Begoña, Luis). También aparecen Tomás y Luisita Atxa, Carmen Artzamendi ...

maiatza 20, 2025

KALISTROETAN ANTZEZTEN ARI - REPRESENTACION TEATRAL EN LOS CLAUSTROS

 

1951 urtea zen, eta Mesedeetako mojen ikastetxean ari ginen. Egun hartan antzerkitxo bat egitera ausartu ginen, emakume segalarien gaineko zertzelada batzuk eskainiz, kantuen bidez. Ez dut gogoratzen nola atera zen emanaldia, baina ziur nago txalo ugari jaso genituela… inguruko publikoak arretaz – edota ustekabez beterik- jarraitu baitzuen gurea.

Ni eskuineko lerroko erdikoa naiz, eta nire ezker eskuin, Rosario Mendizabal eta Maria Jesus Murua ditut. Atzean, besteak beste, Isabel Aranburuzabala, Arantza Sainz, Arantza Zumelaga, Mari Jose Iriarte… ageri dira. Noski, Kalistroetan geunden.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: ESTHER ZAITEGI

Era el año 1951 y estudiábamos en la escuela de las monjas Mercedarias. Ese día nos atrevimos a montar una pequeña obra de teatro, ofreciendo algunas retazos de la vida de las segadoras e interpretando alguna canción sobre ellas.  No recuerdo muy bien cómo acabó la actuación, pero estoy segura de que recibimos muchos aplausos...si nos atenemos a las caras de los espectadores que nos rodeaban, que denotan atención… y sorpresa,

Estoy en el medio de la fila de la derecha, y a mi izquierda y derecha están Rosario Mendizabal y María Jesús Murua. Detrás de nosotras, entre otras, reconozco a Isabel Aranburuzabala, Arantza Sainz, Arantza Zumelaga, Mari Jose Iriarte... Y, por supuesto, estábamos en los Claustros.


maiatza 12, 2025

ASTO GAINEAN JOTZEN - TOCANDO SOBRE EL BURRO

 

1942ko San Isidroko jaiak, maiatzaren 15. Felix Ajuria, Felix Aranzabal "Angiozarko Itsua" eta Simon Arregi. Ziurrenik, Maala futbol zelairantz. 

Ostirala zen eta egun horretako goizeko 10etan meza izan zen San Juan Batatzailearen parrokian, sermoiarekin. Eta arratsaldeko 1etan kontzertua Felix Aranzabal “Angiozarko Itsua” soinujolearen musikarekin. Arratsaldeko 3´30etan krossa izan zen eta arratsaldeko 6etatik aurrera Arrasateko Udal Musika Bandak dantzaldia eskaini zuen.

Larunbatean, berriz, bertsolariak aritu ziren eta kontzertua. Arratsaldeko 3etatik aurrera, eta auzotik Maala futbol zelaira kale-jira alaian joan ostean, futbol norgehiagoketa, auzoko zaharrak gazteen kontra. Eta 6etatik aurrera Aranzabalen musikak alaitutako erromeria.

Kronikek diotenez, Arrasateko gazte eta ez hain gazte askok gozatu zituzten urte hartako San Isidroko jaiak.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Fiestas de San Isidro de 1942, 15 de mayo. Felix Ajuria, Felix Aranzabal "Ciego de Angiozar" y Simon Arregi, muy seguramente camino del campo de futbol de Maala.

Era viernes y a las 10 de la mañana de ese día hubo misa en la parroquia San Juan Bautista, con sermón. Y a la 1 de la tarde el concierto con la música de Félix Aranzabal "El Ciego de Angiozar". A las 3:30 de la tarde se organizó una carrera pedestre y a partir de las 6 de la tarde bailables con la Banda Municipal de Música de Mondragón.

El sábado por la mañana se programaron bertsolaris  y concierto. A partir de las 3 de la tarde, y tras alegre kalejira desde el barrio hasta el campo de fútbol de Maala, se disputó un interesante partido de fútbol, ​​entre los veteranos del barrio contra los jóvenes. Y a partir de las 6 de la tarde gran romería con la participación de Aranzabal.

Por lo que dicen las crónicas, gran número de jóvenes y no tan jóvenes arrasatearras se dirigieron aquel año a Zigarrola a disfrutar de sus fiestas.

maiatza 06, 2025

ZIGARROLAKO IKASLEAK


1957-1958 ikasturtekoa da argazkia. Zigarrolako eskolako mutikoak ageri gara. Don Migel Sola Ramirez de Arellano zen maisua, goi aldean, nire atzean buru erdia azaltzen duena. Adin desberdinetakoak gara. Matias Osinaga eta biok nagusienak ginen. Izenengatik ezagutuko gaituzu.

 ARGAZKIA: JUAN BAUTISTA ARANZABAL

KOMENTARIOAK: DARIO TIRADOS

La foto es del curso 1957-1958. Aparecemos, modositos, los chavales de la escuela de Zigarrola, y el maestro era Miguel Sola Ramírez de Arellano - aparece media cabeza tras de mí. Somos de diferentes edades. Matías Osinaga y yo éramos los mayorcitos. Nos conocerás por los nombres.

apirila 28, 2025

MONDRAGOIKO KALEZAIÑA



 Duela hamar urte desagertu zen gure artetik, herrian izan den pertsonaiarik kuttunenetakoa.

Hace diez años desapareció de entre nosotros uno de los personajes más entrañables que ha tenido nuestro pueblo.

JOXE MANUEL ARRIOLA "DONGI"ri BURUZ

https://txemax3.blogspot.com/2015/04/arrasateko-kalezaina-hil-da.html

https://txemax3.blogspot.com/2015/10/jose-manuel-arriola-zergatik-dongi.html


apirila 22, 2025

TORLOJUTEGIAN SUTEA - INCENDIO EN TORNILLERIA


Beste behin ere agertu zitzaigun eraikin hau, baina orduko argazkia 1945ean zegoen datatuta. Union Cerrajeraren torlojugintzako tailerra zen. Oraingo argazkia 1954koa da, hain justu apirilaren 22koa, gaur duela 70 urtekoa. Sua hartu zuen tailerreko fuel biltegiak eta kalte materialak ugari izan ziren. Udal suhiltzaileen taldekideak ziren  enpresako suhiltzaileek amatatu zuten sua.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

En una anterior ocasión también apareció este edificio, pero la foto de entonces estaba fechada en 1945. Se trataba el taller de tornillería de Unión Cerrajera. La foto de ahora es de 1954, concretamente del 22 de abril, hoy hace 70 años. Se produjo un incendio en el depósito de fuel del taller y los daños materiales fueron cuantiosos. El fuego fue extinguido por los bomberos de la empresa, quienes en su mayoría formaban parte del cuerpo municipal de bomberos.


apirila 15, 2025

OSTIRAL SANTUA.1942. VIERNES SANTO

1942ko Ostiral Santua. Prozesioa parrokiatik ateratzear. Hilobi Santua eramateko prest daude, ezkerretik,  Rikardo Gorosabel, Jose Lasa, Jose Azkarate, Jose Aiala, Pedro Guridi, Agustin Azkoaga, Ignazio Sainz, Jose Mari Uranga eta Jesus Letona.

Prozesioa San Frantzisko elizaraino jaisten zen eta bertako irudiekin batera herriko zenbait kaletatik ibiltzen ziren, ostera parrokiara itzuli aurretik.

ARGAZKIA: CARMELO LETONA BILDUMA

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Viernes Santo de 1942. La procesión está a punto de salir de la parroquia. Listos para portar el Santo Sepulcro, por la izquierda, Rikardo Gorosabel, José Lasa, José Azkarate, José Ayala, Pedro Guridi, Agustín Azkoaga, Ignazio Sainz, José Mari Uranga y Jesús Letona.

La procesión bajaba hasta la iglesia de San Francisco y junto a las imágenes que salían de aquel templo recorrían algunas calles de la villa, antes de regresar a la parroquia.

apirila 08, 2025

IGELEKO ITURRIA - LA FUENTE DE LA RANA

 

Goiko argazkia: 1945 inguru. Enpresaren bi lantegi lotu ahal izateko Union Cerrajerak bere orubetik atera berri du Iturriotz iturri publikoa - aurrerantzean, ur txorroa irtengo den irudiaren itxurarengatik igelekoa bezala ezagutuko dena. Beheko argazkian ikusten da non zegoen iturria obrak egin aurretik, Bedoñako bidearen muturrean.

ARGAZKIAK: ALBERTO LOITI

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Foto superior: hacia 1945. Unión Cerrajera acaba de trasladar de su solar la fuente pública de Iturrioz -conocida desde entonces como la fuente de la rana, por la figura por donde salía el chorro de agua - para poder unir dos talleres de la empresa. La fotografía inferior muestra el lugar donde se encontraba antes de las obras de 1945, al comienzo del camino a Bedoña.




apirila 04, 2025

JASOKUNDE IKASTETXEA. 1953. COLEGIO DE LA ASUNCION


 Duela astebete batzuk beste argazki bat jarri nuen, Jasokunde ikastetxeko zenbait ikaslerekin. Oraingoan talde oso bat dakart, 1953koa. Horietako asko oraindik "hemengo aldean" gaude eta gogoratu ahal izango dute une hura. Ez nago hain ziur, seme-alabek edota bilobek besterik gabe ezagutuko gaituztenik.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: ROSARITO ZEZIAGA

Hace unas semanas puse otra fotografía con varias alumnas del colegio de la Asunción. Ahora traigo al equipo entero del año 1953. Muchas de ellas estamos todavía “por aquí” y  podrán recordar aquellos momentos. De lo que no estoy tan segura es de que nos vayan a reconocer nuestras hijas/os o los nietos/as.


apirila 01, 2025

URIBE BASERRIA

Antzinako bazterra, zeharo ezereztatua, batzuentzat modernitateak eskatzen duen ordaintzat hartua. Uribarri auzoak ez du zerikusirik duela mende erdiko itxurarekin. Irudi grafikoak geratzen zaizkigu. Ibanek betierekotu nahi izan zuen 1982an Uribe baserria, eta kameraz ez ezik bere esku trebez ere marraztu zuen.

ARGAZKIAK: IBAN BOLINAGA
KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Un antiguo rincón, totalmente desaparecido, como contraprestación para los que algunos denominan modernidad. El barrio de Uribarri no tiene nada que ver con el aspecto de hace medio siglo. Nos quedan imágenes gráficas. Iban quiso eternizar el caserío Uribe en 1982, y lo hizo no sólo con cámara fotográfica, sino también con su hábil mano.




 

martxoa 28, 2025

IÑARRA ETA ARIZMENDIARRIETA

 

Hona hemen, Jose Luis Iñarra herriko erretorea eta Jose Maria Arizmendiarrieta apaiz laguntzailea, herrira heldu eta zenbait hilabetetara. 1941eko apirilean iritsi ziren Arrasatera eta argazkia 1942koa da. Ailegatu ziren bezala, batera ere utzi gintuzten, 1976ko urrian eta azaroan hil baitziren.

Gerra ondoko Arrasateko gizarte hautsiarentzat bi eraikile sendo gertatu ziren apaiz haiek.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Interesante foto en la que se ve al párroco José Luis Iñarra, y al coadjutor José María Arizmendiarrieta, a los pocos meses de haber llegado a Mondragón. Fueron destinados a sus nuevos cometidos en abril de 1941 y la foto es de 1942. Al igual que su llegada, nos dejaron también juntos ya que murieron en octubre y noviembre de 1976.

Aquellos sacerdotes resultaron ser dos inmensas fuerzas reconstructoras de la destrozada sociedad mondragonesa de la posguerra.

martxoa 25, 2025

JASOKUNDEKO IKASTETXEAN - EN EL COLEGIO DE LA ASUNCION


Jasokundeko mojen ikastetxean ari ginen eta argazkikoak antzezpen txiki batean genbiltzan, ikusten denez  nahikunde handirik gabe. Ohiko jantzian daramazkigu gehienok, hiruk ezik. Zeintzuk gara?

Ezkerretik: Briones, Crespo, Agirrebeitia, Berezibar; Mari Mertxe Arregi eta Jesusita Madina, mojaz mozorrotuta; Mariatxen Arkauz, kapeladuna; ni, Moro, Nazabal eta Urzelay. 1952 urtea zen.

 ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: ROSARITO ZEZIAGA

Estudiábamos en el colegio de las monjas de la Asunción y las de la fotografía tomamos parte en una pequeña representación teatral, como se ve, sin grandes pretensiones. La mayoría, salvo tres, llevamos la vestimenta habitual. ¿Quiénes somos?

Por la izquierda: Briones, Crespo, Agirrebeitia, Berezibar; Mari Mertxe Arregi y Jesusita Madina disfrazadas de monja; Mariatxen Arkauz, con sombrero; yo, Moro, Nazabal y Urzelay. Corría el año 1952.


martxoa 21, 2025

IPINI KALIFIKATZAILEA- PON EL CALIFICATIVO


 Europa eta Ameriketako hiri askotan Iñigo Arregiren obraren bat nahiko lukete euren kaleetan. Hau ere Arrasate da.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

En muchas ciudades de Europa y América desearían tener una escultura de Iñigo Arregi en sus calles. Esto también es  Mondragón.

martxoa 18, 2025

JERMAN ARENAZAri OMENALDIA - HOMENAJE A GERMAN ARENAZA

Prentsa historikoari ere zor diot gaurko argazkia. 1927ko martxoaren 19an, San Jose egunean, Arrasaten burututako omenaldi xume baina beroaren oroitzapena paperezko erregistroetan bakarrik geratuko zen.

Arrasateko Jerman Arenaza Altuna parrokiako abesbatzaren tenoreari eskaini zioten bere abeskideek aitortza txikia abesbatzan hogeita hamabi urte zeramatzalako. Jerman 1884an jaio zen; beraz, parrokiako abesbatzan 12 urterekin ekin zion, tiple moduan. Meza nagusi batekin ekin zioten omenaldiari parrokian.

Jarraian Zentro Katolikoan burutu zen ekitaldia eta derrigorrezko bazkariaren ostean omenduari zilarrezko ordulari bat urrezko txertaketekin eta pergamino bat bere lagunen izenekin.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

La foto de hoy también se la debo a la prensa histórica. El homenaje modesto pero cálido que el 19 de marzo de 1927, día de San José, se  le dedicó en Mondragón a nuestro olvidado personaje había quedado en las hemerotecas de ediciones en papel.

German Arenaza Altuna, tenor del coro parroquial de Mondragón, recibió un pequeño reconocimiento de sus compañeros de coro, al cumplir treinta y dos años en la formación. Era nacido en la villa en 1884; por lo que se inició en el coro parroquial a los 12 años, como tiple. Se celebró una solemne misa cantada en la parroquia.

Tras ello, la jornada continuó en el Centro Católico, y tras la consabida comida el homenajeado recibió un reloj de plata con incrustaciones de oro y un pergamino con los nombres de sus amigos.

martxoa 11, 2025

UCEA 1958


Arrasateko futbolarien haztegia izan zen UCEA (Unión Cerrajera Escuela Aprendices), eta taldean lagun asko aritu zen 1948 sortu zenetik. Batzuk goi mailara heldu ziren beste asko bidean geratu ziren bitartean. Baina den-denek ilusioa eta kemena ipini zuten ahaleginean. Gaurko ekipoa 1958 ingurukoa da, elkartea jubeniletan bakarrik aritu behar zuela erabaki ondoren. Non erretratatu ziren egun hartan? Zelaia ez da Iturripe ezta Zaldispe ere. Ia inork argibiderik ematen duen. Baina badakizkigu hamaikakoaren izen-abizenak:

Zutik, ezkerretik: Ruiz de Austri, Saez, Ugarte, Iriarte, Amozarrain, Egidazu, Zabalo. Makurtuta, ezkerretik: Beitia, Arzamendi, Etxebeste, Ezkurra, Iriarte.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

El equipo UCEA (Unión Cerrajera Escuela Aprendices)  fue un auténtico vivero de futbolistas arrasatearras, y desde su fundación en 1948 por sus filas pasó un buen número de jóvenes. Algunos llegaron muy alto mientras otros muchos se quedaron en el camino. Pero todos pusieron ilusión y entusiasmo en el empeño. La foto está hecha en torno a 1958. ¿Dónde contendieron aquel día? El campo no es ni Iturripe ni Zaldispe. A ver si alguien pone luz en este interrogante. Lo que sí sabemos es la alineación:

De pie, por la izquierda: Ruiz de Austri, Saez, Ugarte, Iriarte, Amozarrain, Egidazu, Zabalo. Agachados, por la izquierda: Beitia, Arzamendi, Etxebeste, Ezkurra, Iriarte.

martxoa 04, 2025

OKTABO-ko LAGUNAK - LOS AMIGOS DEL OKTABO


 Bost arrasatear peto, Oktabo lagun taldekoak, Erdiko kale eta Iturriotz kaleen arteko euren txokoan, 1965 inguruan.

Juan Arzamendi, Bizente Etxebarria, Luis Galdos, Eugenio Resusta eta Juan Egidazu ditugu.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSE IGNAZIO ZAITEGI

Cinco mondragoneses de pro, del grupo de amigos Oktabo, en su txoko de la travesía de la calle del Medio a Iturriotz, hacia 1965.

Ellos son, Juan Arzamendi, Bizente Etxebarria, Luis Galdos, Eugenio Resusta y Juan Egidazu

otsaila 25, 2025

IHAUTERIAK 1982


 Garbi dago, ezta? 1982ko ihauteriak genituen, kukumarruz jantzita  Eta ez galdetu zeintzuk garen. Ariketa hori irakurleari uzten diot. Ez da zaila

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: ROSARITO ZEZIAGA

Está claro que estábamos en 1982 ¿no? Martes de Carnaval, vestidos de kukumarro. No preguntéis quiénes estamos en la foto. Es un ejercicio que dejo al lector. No es difícil

otsaila 18, 2025

ADISKIDEAK - AMIGOS


1970 ingurua: Antonio Sologaistoa arrasatearra eta Langara-Ganboan jaiotako Bizente Agirre kinto eta adiskideak,  Arrasateko Toki Ona jatetxean. Hain zuzen, Bizente zen jatetxearen jabea, berak ireki baitzuen 1939an.

Antoniok Zerkaostetan ortu bat zeukan, lur sail eder batekin. Erdia Arca de Noe dendaren gainean bizi zen Bengoa sendiak kudeatzen zuen. Eta Antoniok Bizenterekin konpartitzen zuen beste erdia. Han oilategi bat zeukaten, eta txerriak ere hazten zituzten, Toki Onaren txerri jana aprobetxatuz. Hura bai zela erreziklaia eta aprobetxamendua!

ARGAZKIA: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL
KOMENTARIOAK: JOSE LUIS AGIRRE Y JMVM

Fotografía obtenida en torno a 1970: los quintos y amigos Antonio Sologaistoa, mondragonés  y Vicente Aguirre, nacido en Nanclares de Gamboa, posan en el restaurante Toki Ona de Mondragón. Precisamente, Vicente era el propietario del establecimiento, que abrió sus puertas en 1939.

Antonio tenía una huerta en Cercaosteta, con un buen trozo de terreno.  La mitad la cultivaba la familia Bengoa, que vivía encima del Arca de Noé, y Antonio compartía el resto  con Vicente. Allí tenían un gallinero e incluso criaban algunos cerdos, aprovechando la txerri jana que se producía en el Toki Ona ¡¡¡Aquello sí que era reciclado y aprovechamiento!!!

GEHIAGO SOLOGAISTOA SENDIARI BURUZ / MÁS SOBRE LA FAMILIA SOLOGAISTOA


otsaila 14, 2025

NAGUSIEN DANTZA - DANZA DE LOS MAYORES

Publiko zabal baten aurrean, Nagusien Dantza ari dira burutzen, harlauzetako herriko plazako kioskoaren inguruan. 1920ko inauteri asteartea zen, otsailaren 17. Eguerdiko 12ak dira. Ordu erdi lehenago dantza txikia izan zen, hau da herriko umeen txanda. Kioskoan txistulariak ikus daitezke.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Ante un nutrido público observante, se está ejecutando la Danza de los Mayores alrededor del kiosko de la plaza, que aparece empedrada. Era el 17 de febrero de 1920, martes del carnaval. Son las 12 del mediodía. Media hora antes los niños/as del pueblo habían bailado la “dantza txikia”. En el quiosco se ve a los txistularis.


 

otsaila 11, 2025

ARRASATETIK LOURDESERA


Arrasateko lau emakume agertzen zaizkigu Lurdesera egindako bizita batean. Horietako bat nire ama da, Fani Garay, bigarrena ezkerretik. Besteak, ezkerretik hasita,  Marina Markaide, Angelika Axpe eta Edesia Goitia ditugu. Azken biak, erraina eta amaginarreba.

Argazkia 1973koa dela uste dut.  Arrasatetik autobusez eta trenez egin zuten bidaia.

    ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSE IGNAZIO                                                   ZAITEGI

Las cuatro protagonistas de la  foto son mondragonesas y se encuentran en Lourdes, en visita organizada. Una de ellas es mi madre, Fani Garay, segunda por la izquierda.  Las otras, empezando por la izquierda, son Marina Markaide, Angelika Axpe y Edesia Goitia. Estas dos nuera y suegra.

Creo que la foto es de 1973. Viajaron desde Mondragón en autobús y tren.


otsaila 07, 2025

BI AXERITARREN EZKONTZAK - BODAS DE DOS AXERI


 Bi “Axeri”tarren ezkontzako argazkia da, 1947ko udakoa. San Josepe baselizako atzealdeko zelaitxoan gaude arregitarrok, senitarte eta lagunekin. Ezkontideak  ziren, Jose Antonio Arregi eta Pilar Iraola alde batetik eta Dolores Arregi eta Joxe Biain mazpelatarra, bestetik.

Ni ere hortxe nago, nire aitajaunaren altzoan eserita, ezkerraldean. Nire eskuinean belauniko dagoena Juanito Arriaran da; handik urte batzuetara ni UCEAtik Mondra taldera igaro nintzen egunean batera zelairatu ninduten Juanitorekin.

Bigarren argazkian, bazkal osteko dantzaldian Bedoñaberri baserrian ari dira.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: ALVARO ARREGI

Hoy presento dos fotos de boda de dos "Axeri", en el verano de 1947. Ahí aparecemos los Arregi, con familiares y amigos, en la pequeña campa detrás de la ermita de San Josepe. Los contrayentes eran los hermanos José Antonio y Dolores Arregi, que se unieron con la mondragonesa Pilar Iraola y el mazpelatarra Joxe Biain, respectivamente

Yo también estoy ahí, sentado en el regazo de mi abuelo, a la izquierda. El que está arrodillado a mi derecha es Juanito Arriaran; unos años más tarde, cuando pasé del UCEA al Mondra, llegué a alinearme en un partido con Juanito.

En la segunda foto invitados bailan en el caserío Bedoñaberri, tras la comida.



otsaila 03, 2025

JESUS MORENO FUTBOL ATEZAINA - JESUS MORENO PORTERO DE FUTBOL


Jesus Moreno izan zen iragan mendeko berrogeita hamarretako Mondraren atezain historikoa, bere trebetasuna hamaika norgehiagoketatan erakutsi zuena. Argazkian 1957ko urtarrilaren 31an ikusten dugu, Gasteizko Mendizorrotza futbol zelaian, Vitoria taldearen aurkako partiduan. 1-2 irabazi zuten arrasatearrek eta Morenok egundoko partidua egin bide zuen.

Hirugarren Mailan ari ziren sarrailagileak. 1956-57 denboraldi hartan Mondra hamahirugarren tokian amaitu zen, lehiaketaren hasieran egindako iragarpenetatik urruti.

Taldeak denboraldian gehien erabilitako hamaikakoa honakoa izan zen, argazkian agertzen dena: Moreno; Larrañaga, Arregi, Armendariz; Egidazu, Aranburu; Lopez “Bomba”, Zubizarreta, Uritxa, Galdos eta Aranbarri. Ordeko atezaina, Sebastian.

 ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Jesús Moreno fue un portero histórico del Mondra en los años cincuenta del siglo pasado, que demostró su habilidad en innumerables partidos. En la foto le vemos el 31 de enero de 1957, en el campo de fútbol de Mendizorroza, en Vitoria-Gasteiz, en un partido contra el equipo del Vitoria. Los “cerrajeros” ganaron 1-2 y Moreno hizo paradas de mérito.

Juventud Deportiva Mondragón militaba en Tercera División. En aquella temporada 1956-57, el equipo acabó en la decimotercera plaza, lejos de los pronósticos realizados al inicio de la competición.

La alineación que más utilizó el equipo durante la temporada fue la que se muestra en la foto: Moreno; Larrañaga, Arregi, Armendáriz; Egidazu, Aranburu; López "Bomba", Zubizarreta, Uritxa, Galdós y Aranbarri. Portero suplente, Sebastián.


Argazkia: ES.01059.ATHA.SCH.PC.49051-49059. Schommer-Koch bilduma

GEHIAGO ARRASATEKO FUTBOLARI BURUZ / MÁS SOBRE EL FUTBOL EN MONDRAGON