1979 etiketadun mezuak erakusten. Erakutsi mezu guztiak
1979 etiketadun mezuak erakusten. Erakutsi mezu guztiak

apirila 09, 2024

podcast. ARDANZA ALKATEA ZELA - SIENDO ALCALDE ARDANZA. podcast

 PODCAST

Atzo zendu zen Jose Antonio Ardanza, Arrasateko alkate ohia. Harreman sendoa izan nuen berarekin, herriko lehen agintari bezala (1979-83) eta Diputatu Nagusi eta Lehendakari izan zen urteetan. Gaurko bi argazkietan nire lehen bi liburuen aurkezpenean ikusten dugu Ardanza,

Goikoan, "Sebero Altube" liburua zen Udaletxeko pleno areoan aurkeztu genuena. Mahaian, goitik: Juan Antonio Garmendia, Jose Antonio Arana-Martija eta Patxi Altuna euskaltzainak, Ardanza alkatea, Aita Luis Villasante euskaltzainburua, Arantza Akizu Kultura zinegotzia eta ni. 1979ko abenduaren 6a zen.

Behekoan, berriz, "Iokin Zaitegi" biografiaren aurkezpenari dagokio. Eta liburuak sinatzen ari naizen bitartean, Ardanza alkateak bere sinadura eskatzen ari zaio Jesus Mari Leizaola Lehendakari zaharrari. Eskuineko behe aldean, bizkarra emanez, Juan San Martin, Euskaltzaindiko idazkaria.1981ko abenduaren 1ean izan zen.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Ayer falleció José Antonio Ardanza, exalcalde de Mondragón. Mantuve una buena relación con él, tanto como primera autoridad de la villa (1979-83) como durante los años en que ejerció de Diputado General y Lehendakari. En las dos fotos de hoy vemos a Ardanza en la presentación de mis primeros dos libros.

Arriba, se trataba de la biografía “Sebero Altube" que la dimos a conocer en el salón de plenos del Ayuntamiento. En la mesa, desde el ángulo superior: Juan Antonio Garmendia,  los académicos José Antonio Arana-Martija y Patxi Altuna, el alcalde Ardanza, Aita Luis Villasante presidente de Euskaltzaindia, la entonces concejala de Cultura Arantza Akizu, y yo. Era el 6 de diciembre de 1979.

La foto inferior corresponde a la presentación del libro "Iokin Zaitegi". Y mientras aparezco firmando libros, el alcalde de Ardanza pide su firma a Jesús María Leizaola el Lehendakari Zaharra. En el ángulo inferior derecho, de espaldas, el secretario de Euskaltzaindia Juan San Martín. Era el 1 de diciembre de 1981.


GEHIAGO

https://1949arrasate.blogspot.com/2019/12/sebero-altube-liburua-40-urte.html

https://1949arrasate.blogspot.com/2021/11/iokin-zaitegi-liburua-40-urte.html


urtarrila 23, 2024

podcast. KONTZEZINOAREN AURREAN - FRENTE A LA CONCEPCION. podcast

PODCAST

Astoaren ibilbideko paisaiak berritasuna erakusten zuen. Eta badirudi, buru makur, tristeziak gainditu duela animalia,  "Begira zertan amaitu diren Arrasateko eraikin zaharrenetakoaren hormak!" pentsatzen ariko balitz bezala. Eta horrela zen, Kontzezinoko komentu zaharra betiko erautsi baitzuten. 1979. urtea zen.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

El paisaje de la acostumbrada ruta del burro presentaba una novedad. Y parece que el animal, apesadumbrado con la cabeza gacha,  dice  Mira en qué han acabado los muros de uno de los edificios más antiguos de Mondragón!"  Efectivamente, había desaparecido el antiquísimo convento de la Concepción. Era 1979.


martxoa 18, 2020

RAFA "MELTXOR" FERNANDEZ

Rafa Fernandez Aresti hil zen atzo, "Rafa "Haundi". Benetan ondo zetorkion gaitzizena bere gorputzaren sendotasun eta handitasunari erreparatuz.  Gehituko nuke, baita bere bihotzaren ontasunari zegokionez. Horrexegatik egin nion 1979an, gaur hona dakardan elkarrizketa.

Jende gutxik jakingo du Rafa ume rakitikoa izan zela. Eta Gorlizko sendategian egon behar izan zuen osasun bidean ipiniko bazen. Une txarrak eman zituen hartan, gaixotasunarengatik eta zentro hartako giro grisarengatik. Baina bistan da lortu zuela gaixotasunari buelta ematea.

Gorlizen bizi izandako egun haiek gogoan edukita, eta osasun zentroan barneratutako ume gaixoengana alaitasun pixka bat eraman nahian, 1954an otu zitzaion Erregeen Kabalgata bat eratzea. Pentsatu eta egin. Eta horrela, hogeitabost urtez Meltxor magoa izan zen Rafa, haurrengana bere bihotzaren zatitxo bat eramanez.

Agur Rafa.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Ayer murió Rafa Fernández Aresti "Rafa Haundi", mondragonés por adopción, que había llegado a la villa en 1957. El apelativo provenía, claro está, por su complexión grande y fuerte. Y yo diría que también debía influir el hecho de ser poseedor de un gran corazón. Y es precisamente esta cualidad la que me llevó en 1979 a hacerle la entrevista que hoy reproduzco.

Poca gente sabrá que Rafa fué un niño raquítico. Y que para su recuperación tuvo que ingresar durante una temporada en el sanatorio de Górliz, donde sufrió las consecuencias de la enfermedad y del ambiente poco alegre de aquel centro hospitalario. Pero, como salta a la vista, Rafa dió vuelta a la situación y prosperó en salud.

Recordando aquellos momentos vividos en Górliz, y deseando llevar un poco de alegría a los niños allá ingresados, en 1954 tuvo la feliz idea de organizar una Cabalgata de Reyes que repartiera juguetes y regalos a los pequeños enfermos. Pensado y hecho. Y durante veinticinco años Rafa se vistió del mago Melchor, trasladando hasta aquellos chavales y chavalas un trocito de su corazón.

Agur Rafa. 

 

martxoa 17, 2020

JAXINTO HERIZ-CANOVAS DEL CASTILLO: ESKUZ ESKU / MANO A MANO

Jaxinto Heriz "Alejo Txiki" arrasatearra 1883an jaio zen, Gesalibar auzoan.  Argazkia 1979an atera nion, elkarrizketu nuen egunean. Gaia? Canovas del Castilloren erailketa, 1897ko abuztuaren 8an. Gertaera haren lekukoa izan zen Jaxinto eta lehen eskutik ezagutu nahi nuen istorioa. Gero elkarrrizketa DEIA egunkarian argitaratu nuen, 1979ko martxoaren 4an, Mendiaga garaiko nire izenordearekin.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

El mondragonés Jaxinto Heriz "Alejo Txiki" nació en 1883, en el barrio de Gesalibar. Le fotografié en 1979, con 96 años, y la razón no era otra que Jaxinto habia sido testigo presencial del asesinato de Cánovas del Castillo en el balneario de Santa Agueda, el 8 de agosto de 1897. Y yo queria conocer de primera mano lo visto por el entonces joven arrasatearra. La entrevista la publiqué, firmada con Mendiaga el seudónimo que utilizaba entonces, en el diario DEIA, el 4 de marzo de 1979.







abendua 03, 2019

SEBERO ALTUBE LIBURUA: 40 URTE



Berrogei urte betetzen ditu 2019ko abenduaren 6an, San Nikolas egunean, "Sebero Altube" nire liburuak. Zerrendako lehena izan zen eta Udaletxeko pleno aretoan aurkeztu genuen, Euskaltzaindiaren ezohiko bilera batean. Goiko argazkian, nirekin batera eserita daude, ezkerretik: Patxi Goenaga eta Miren Azkarate euskaltzainak, Arantza Akizu  kultura zinegotzia, Aita Villasante Euskaltzainburua, Jose Antonio Ardanza alkatea, Patxi Altuna eta Jose Antonio Arana-Martija euskaltzainak eta Juan Antonio Garmendia editorea.

Publiko ugari bildu zen pleno aretora: herrikideak, euskaltzainak, kultura munduko pertsonak, kazetariak... Eta, nola ez, afari batekin amaitu genuen eguna Alkartu elkartean.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Cuarenta años cumple mi libro "Sebero Altube" Fue el primero que publiqué y lo presentamos en el salón de plenos del Ayuntamiento el 6 de diciembre de 1979, día de San Nicolás, en una reunión extraordinaria de Euskaltzaindia. En la mesa, sentados conmigo, aparecen los académicos Patxi Goenaga y Miren Azkarate, la concejal de cultura Arantza Akizu,  el presidente de Euskaltzaindia Aita Villasante, el alcalde Jose Antonio Ardanza, los también académicos Patxi Altuna y Jose Antonio Arana-Martija, y el editor del libro Juan Antonio Garmendia.

El público llenó el salón, entre paisanos, académicos, gente del mundo de la cultura y periodistas. Y como no podía ser de otra manera, la jornada terminó con una cena en la sociedad Alkartu.


ekaina 04, 2019

JOSE ERRASTI: GIMNASIA

Berrogei urte eman dira gaurko argazkiak darakuskigun liburua argitaratu zenetik. Jose Errasti arrasatearrak idatzita, Gipuzkoko Aurrezki Kutxak kaleratu zuen, lurraldeko gimnasiaren esparruan igartzen zen testu egokien ezari erantzuna emateko. Liburuan Errastik garairako kontzeptu berritzaileak erabili zituen, eta harrera ona izan zuen edizio hark gipuzkoarren artean.

Jose Errasti prestatzaile fisiko moduan ari zen sasoi hartan, futbolari eta futbol entrenatzaile gisa urte luze aritu ondoren.  Arrasateko adin nagusiko ehunka pertsonen taldeak entrenatu zituen Josek Kiroldegian urtetan, oso emaitza onarekin.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Se han cumplido cuarenta años desde la publicación del libro que hoy es portada de este txoko de fotografías. Se trata del que en 1979 escribió el mondragonés José Errasti, a la sazón preparador físico, y que acumulaba experiencia de sus largos años como, primeramente, jugador de fútbol y posteriormente entrenador. La publicación venía a cubrir un hueco existente en la bibliografía especializada y tuvo muy buena acogida entre el público interesado de Gipuzkoa.

Jose Errasti muestra en el libro sus amplios conocimientos sobre la materia, dejando claro que estaba al tanto de las técnicas más modernas de preparación física. Errasti transmitió su saber a cientos de veteranos y veteranas mondragonesas que día tras día entrenaban a sus órdenes en el Polideportivo.