abendua 26, 2023

HIRU ETXADI BERRI - TRES NUEVOS VECINDARIOS

2023an zehar Arrasaten errealitatea egin diren hiru etxadi berri. Herritar askoren ametsak gordetzen dira Uribesalgo, Polmetasa eta Zaldispeko etxeen barruan. Bete egin daitezela jabeen iragarpenak.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Tres nuevos bloques de viviendas que se han hecho realidad en Mondragón durante 2023. En el interior de las casas de Uribesalgo, Polmetasa y Zaldispe se guardan los sueños de cientos de vecinos. Que se cumplan las expectativas de los propietarios



abendua 19, 2023

SANTAMASAK 1955. DANTZAN


Dotore jantzita gaude, ezta? 1955 inguruan geunden, Santo Tomasen bezperan. Kalera atera aurretik pintxo-pintxo ipini ginen kameraren aurrean.

Zutik, ezkerretik: Pilar Barrena, Mertxe Trojaola, Arantza Urrurtia, Mari Karmen Bergaretxe, Mari Tere Otaduy. Makurtuta: ni, Elena Sagasta eta Ana Mari Altuna

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JUANI UGARTE

Estamos elegantes ¿verdad? Sería 1955, fiesta de Santo Tomás. Antes de salir a la calle nos pusimos así de guapas delante de la cámara.

De pie, por la izquierda: Pilar Barrena, Mertxe Trojaola, Arantza Urrurtia, Mari Karmen Bergaretxe, Mari Tere Otaduy. Agachadas: yo, Elena Sagasta y Ana Mari Altuna

abendua 12, 2023

TXIZALEKU

 

Gerra aurreko eta osteko higiene-egoera kaxkarrari aurre egitearren Udalak erabaki zuen txizaleku publiko berriak irekitzea. Nire datuen arabera, lehen Erdiko kalean eta parrokiako Kanpartopean ziren, hormaren kontrako “sistemarekin”, hots, gizonentzat bakarrik.

Argazkikoak 40.etan jarri zituen Udalak, bi sexuentzat,  eta 70.etara arte egon ziren irekita, herriko Portaloian. Oso instalakuntza modernoak ziren sasoirako, eta erabili egiten ziren. Horiek ixtean ospitale zaharreko izkina batera eraman zituen Udalak.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Para hacer frente a la mala situación higiénica de antes y después de la guerra, el Ayuntamiento decidió abrir un nuevo urinario público. Tengo dos referencias anteriores que los situaban en la calle del Medio y bajo la torre parroquial, con el sencillo "sistema" de contra la pared. Sólo varones.

La fotografía corresponde a los preparados en los años cuarenta, que se mantuvieron abiertos hasta mitad de los setenta, en el  Portalón, para ambos sexos. Eran unas instalaciones muy modernas para la época, y se aprovechaban. Al cerrarse, estas fueron trasladadas a una esquina del antiguo hospital.



abendua 05, 2023

VILLA AMPARO

Villa Amparo, 1965 inguruan

Dagoberto Resusta Mujika eta Luisa Vicenta Hevia Azkoaga arrasatearren alaba zen Amparo, 1916an Arrasaten jaioa. Bikoteak izan zituen bost alabetatik bosgarrena zen Amparo. Aitak etxea eraikitzea erabaki zuen eta alabaren izena hautatu zuen harentzat. Bitxikeria bezala diodan Dagobertok 1912an etxea jasotzeko baimena lortu zuenean, herrian “Dagoberto Bergara aldera joiak bizitzen”…, Maalako bazterrak urruti zirela adierazi guran nonbait. Dagoberto 1934ko urriaren 5eko iraultzaren liskarretan erail zuten.

Villa Amparo 1976an lurreratu zen. Bere tokian dagoen eraikina, behe aldean oraintsu arte Mapfreren bulegoak zirenekoa da.

ARGAZKIAK: MARIA LUISA MARTIN-MORO, JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL ETA ALBERTO LOITI

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Amparo Resusta Hevia, 1920 urte inguruan, Villa Amparon
(Maria Luisa Martin-Moro)

Amparo, nacida en Mondragón en 1916, era hija de los mondragoneses Dagoberto Resusta Mujika y Luisa Vicenta Hevia Azkoaga. De las cinco hijas que tuvo el matrimonio Amparo fue la quinta. Su padre decidió construir una nueva vivienda para la familia y eligió para ella el nombre de su hija pequeña. Como curiosidad diré que cuando Dagoberto en 1912 consiguió el permiso municipal para hacer su nueva casa, en Mondragón se decía “Dagoberto se va a vivir a Bergara”…, seguramente por lo lejanos que parecían entonces los alrededores de Maala. Dagoberto fue asesinado en los incidentes del 5 de Octubre de 1934.

Villa Amparo se demolió en 1976.  En su lugar está el edificio que en su planta baja albergaba hasta hace muy poco las oficinas de Mapfre.

Villa Amparo, etxe txikien ostean (Alberto Loiti)

azaroa 28, 2023

MARKULETE

Markulete izena entzun bezain laster ogiaren irudi goxoa datorkigu burura gutariko askori. Baserri hartan egiten zuten ogia oso ospetsua izan zen arrasatearron artean iragan mendeko erdi aldean. Zaldiz ekartzen zuten kaleraino eta bezero fijoak zituzten markuletetarrok.

Errota ere izan zen Markulete, eta behean malato edo ubidearen zati bat ikusten da.

Baserria 1977an bota zuten, Aramaioko errepidea zabalago egiteko. Industria eremuak darama orain Markulete izena.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Tan solo con escuchar el nombre Markulete, a muchos de nosotros nos viene a la mente la imagen de un pan delicioso. Aquel pan elaborado en ese caserío fue muy apreciado entre los arrasatearras a mediados del siglo pasado y años posteriores. Los transportaban a la calle a caballo y eran muchos los clientes habituales.

Markulete fue también molino, y en la foto de abajo se puede ver parte de la acequia del mismo.

El caserío fue demolido en 1977 para ensanchar la carretera de Aramaio. A la zona industrial se le dio el nombre  de Markulete.



 

azaroa 21, 2023

JULIAN ZEZIAGA EKINTZAILEA - EL PROMOTOR JULIAN ZEZIAGA

 

Txoko honetan aurretik ere agertu den Julian Zeziaga Olalde dakargu ostera, oraingoan bere biloba batzuek inguratua. Ezkerretik, Juan Jose Axpe Zeziaga, Rosarito Zeziaga Bengoa, Begoña eta Rafael Zeziaga Kortazar. 1945 ingurukoa da argazkia. Julian oso gizon polifazetikoa zen negozio munduan eta, besteak beste, 1985era arte zabalik iraun zuen Portaloiko gasolindegia jarri zuen.

ARGAZKIA: ROSARITO ZEZIAGA

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Volvemos a traer a este rincón a Julian Zeziaga Olalde, esta vez rodeado por sus nietos. Por la izquierda, Juan José Axpe Zeziaga, Rosarito Zeziaga Bengoa, Begoña y Rafael Zeziaga Kortazar. La fotografía se sitúa en torno a 1945. Julián, un hombre polifacético en el mundo del negocio, instaló, entre otros, en la década de los años veinte del siglo pasado la gasolinera que existió hasta 1985 en el Portalón.

JULIAN ZEZIAGARI BURUZ GEHIAGO

http://1949arrasate.blogspot.com/2021/03/bi-pertsonaje-dos-personajes.html

https://1949arrasate.blogspot.com/2023/10/zeziaga-lasagabaster-sendia.html



azaroa 16, 2023

JAVIER HERRARTE HIL DA

 

Javier Errarte Garay gure kintokidea hil da bapatean, gaur arratsaldean. Ustekabean harrapatu nau albisteak, non  eta noiz eta Javierren lagun Alvaro Arregi ematen ari zen hitzaldiaren amaieran. Etxaluzeko aretoan hizlariak aulki bat zuen gordeta adiskidearentzat. Javier ez da heldu ahal izan.

Gaurko argazkiak aurtengo kintada ospatu genuenekoak ditugu, urriak 19an, Bergaran. Javier, zintzo-zintzo, han egon zen, urteroko ospakizunean egiten zuen bezala. 

Javier kulturzale, euskaltzale, bertsozale... txantxazalea genuen. Bazkariak bere txisteekin alaitzen zizkigun laguna zen. Umore fina, egokia berea.

Javier, eskerrik asko zure adiskidetasunarengatik. Eta beti arte.

Esta tarde ha muerto de manera súbita nuestro compañero quinto Javier Errarte Garay. La noticia me ha cogido, como a todos, por sorpresa, justo a la conclusión de la charla que ha ofrecido Álvaro Arregi, amigo de Javier, en Etxaluze. Charla para la que el conferenciante había reservado un asiento para nuestro compañero.

Las fotos de hoy fueron hechas el día de la quintada de este año, el 19 de octubre, en Bergara. Javier, puntualmente, estuvo allí, como lo venía haciendo en  todas las celebraciones anuales.

En Javier teníamos a un hombre culto, gran conversador, vascófilo, bertsolari…. Era quien alegraba nuestras sobremesa con sus chistes, fruto de un fino y certero sentido del humor.

Javier, muchas gracias por tu amistad. Y hasta siempre.







Argazkiak: Pedro Mari Narvaiza

azaroa 14, 2023

UNION CERRAJERAREN SUKALDEA - COCINA DE UNION CERRAJERA


 Argazkiek 1948ra garamatzate. Union Cerrajeraren sukaldearen bi ikuspegi dakarzkigute, aurki jantokira eramango zen janariaren prestaketa lanetan. Bi emakume sukaldari ageri dira - norbaitek jakingo balu nortzuk diren, eskertuko nuke informazioa- eta sutan lapiko txiki batzuk ipini dituzte, berotzen.

Union Cerrajeraren jantokia zabalik zegoen enplegatuentzat eta horien seme-alabentzat ere, gazteek Arrasatera beste herriren batetik etorri behar bazuten ikastera. Eta bi zerbitzu mota ematen zituen sukaldeak: eguneko menua edo nork bere etxetik eramaten zuen lapikoaren berotzea.

Joan den mendeko berrogeiko hamarkadan, herritar guztientzako elikagai-horniduraren arazo larria zela eta, Unión Cerrajerak finkak alokatu zituen Araban, patata landatzeko eta herriko bizilagunei zerbitzatzeko. Emaitza ona ikusita, produktu-sorta zabaldu zen: arroza, azukre-erremolatxa, etab.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Las fotografías nos llevan hasta 1948. Nos ofrecen dos vistas de la cocina de la Unión Cerrajera, con dos mujeres preparando  la comida que de allí pasaría al comedor. Si alguien supiera quiénes son las cocineras agradecería la información. Al fuego se han colocado a calentar unas pequeñas ollas.

El comedor de la Unión Cerrajera estaba abierto a los empleados y a sus hijas e hijos, si estos acudían a Mondragón a estudiar desde otra localidad. La cocina ofrecía dos tipos de servicios: el menú del día o el calentamiento del puchero que el usuario del comedor podía llevar de casa. 

En los años cuarenta del siglo pasado, debido al grave problema de suministros de alimentos para la población en general, Unión Cerrajera alquiló fincas en tierras alavesas para plantar patata y suministrarlas al vecindario de la villa. Viendo el buen resultado habido, se amplió la gama de productos a arroz, remolacha azucarera etc. 




azaroa 07, 2023

ZALDISPEKO OBRAK MARTXAN - EN MARCHA LAS OBRAS DE ZALDISPE


Union Cerrajerak lanei ekin zien kirol instalakuntzak prestatzeko. 1945eko martxoa zen argazkia atera zenean. Artean Zaldispe baserriak zutik jarraitzen du, baina enpresa materiala biltzen ari da inguruetan. Eta argazkiak darakuskigunez, trenbide berezia jarri zen, lantegiko tailerretan fabrikatutako obretarako materialak lur haietaraino garraiatzeko.

Hondoan Elma eta La Industrial Mondragonesa "Kutxarera"ren industria pabiloiak ikusten dira.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Union Cerrajera había iniciado los trabajos de preparación de las instalaciones deportivas. Era marzo de 1945 cuando se hizo la fotografía. El caserío Zaldispe continúa en pie, pero la empresa está colocando material en los alrededores. Y, como se desprende de la fotografía, se instaló un ferrocarril especial hasta esos terrenos para el transporte de los materiales que, preparados en los mismos talleres de la fábrica, se iban a utilizar en las obras.

Al fondo se ven los pabellones industriales de Elma y La Industrial Mondragonesa "Cucharera".



urria 31, 2023

AMAYAREN INAUGURAZIOA - INAUGURACION DEL AMAYA. 1973


Hauxe izan zen Amaya Antzokia inauguratu zeneko pelikula. Zine emanaldiei bide eman zitzaien data 1973ko apirilaren 28a izan zen, nahiz eta aretoan bezperan bizi izan zen inaugurazio ekitaldia, Juan Arzamendiren zuzendaritzapean Arrasateko Danok Abesbatzak eta Udal Musika Bandak eskainitako “Txanton Piperri” euskal operarekin.

Amaya Antzokia Migel Gallastegi pilotari ohiarena zen – Eibarren eta Irunen ere izen bereko beste aretoak zituena- Arrasateko zenbait lagunen partaidetzarekin, eta aretoaren diseinua Hermenegildo Bracons arkitekto katalanari zor zaio.

Horrela hasi zen gaur arte jarraitzen duen antzokiaren ibilbidea, mende erdian mota guztietako ikuskizun artistiko ugari eskaini dituena. Duela egun gutxiko berrirekitzearekin Amaya Antzokiak oraindik urte askoz iraungo duela espero dut.

 ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Esta fue la película que inauguró el Teatro Amaya. La fecha de apertura para las proyecciones cinematográficas fue el 28 de abril de 1973, aunque el acto inaugural del teatro tuvo lugar el día anterior, con la ópera vasca "Txanton Piperri" interpretada por la Coral Danok y la Banda Municipal de Música de Mondragón bajo la dirección de Juan Arzamendi.

El Teatro Amaya fue promovido por el expelotari eibarrés Miguel Gallastegi -quien también tuvo otras salas del mismo nombre en Eibar e Irún- con la participación también de varios mondragoneses, y el diseño del recinto se debe al arquitecto catalán Hermenegildo Bracons.

Comenzaba así el Teatro Amaya la singladura que llega hasta nuestros días, habiendo sido testigo en este medio siglo de infinidad de espectáculos artísticos de todo tipo. Con la reapertura de hace unos días es de suponer que permanezca en servicio durante muchos años.


urria 30, 2023

1949KOAK BERGARAN

 Itxaro Mendizabal-Marilde Osa bikoteak egundoko egitarau polita prestatu zuen 1949ko kintoen egunerako. Urriaren 19an Bergara izan genuen helburu eta oso gustura ibili ginen. Eskerrik asko kide guztion partetik. Hona hemen eguneko argazki lagin bat, Pedro Mari Narbaizak aterata:

El tandem Itxaro Mendizábal-Marilde Osa preparó un estupendo programa para el día de los quintos de 1949. El 19 de octubre nos encontramos en Bergara y lo disfrutamos. Vaya el agradecimiento de todas/os a Itxaro y Marilde. Aquí tenéis una selección de fotos del día, hechas por Pedro Mari Narvaiza: