apirila 21, 2026

UNION CERRAJERAKO ENPLEGATUAK ESTIBALITZEN - EMPLEADOS DE UNION CERRAJERA EN ESTIBALIZ. 1956

 



1956 zen - apirilaren 25ean- San Markosen ospakizuna, enplegatu eta bulegarien zaindaria. Arrasateko enpresetan ari zirenek ospakizun-egitarau zabal bat izan ohi zuten jai horretan. Goizeko 11etan meza parrokian, eta ohiko txikiteoaren ostean herriko tabernak izaten ziren jomuga, normalean enpresa bakoitzekoek beren aldetik  prestatutako bazkarietarako. Iluntzean plazan dantzaldia, musika bandak alaituta, danentzat.

1956 zen - apirilaren 25ean- San Markosen ospakizuna, enplegatu eta bulegarien zaindaria. Arrasateko enpresetan ari zirenek ospakizun-egitarau zabal bat izan ohi zuten jai horretan. Goizeko 11etan meza parrokian, eta ohiko txikiteoaren ostean herriko tabernak izaten ziren jomuga, normalean enpresa bakoitzekoek beren aldetik  prestatutako bazkarietarako. Iluntzean plazan dantzaldia, musika bandak alaituta, danentzat.

Urte hartan Unión Cerrajera eta Roneoko enplegatuek programa berezia eratu zuten eta Estibalitzeko santutegia izan zuten jomuga. Kurtzetatik gora eginda, Legutioko urtegi bete berria ezagutzera joan ziren, santutegira eguerdiko mezatara ailegatzeko. Mezaren ostean argazkirako jarri ziren. Eta bazkaria Gasteizen egin zuten... hori bai, iluntzeko dfantzaldira garaiz iritsiz.

ARGAZKIA: CARMELO LETONA BILDUMA

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Era 1956 -25 de abril-  y se celebraba la festividad de San Marcos, patrono de empleados y oficinistas. Las empresas de Mondragón solían tener el tradicional programa de celebraciones. A las 11 de la mañana, normalmente,  misa en la parroquia y tras el tradicional txikiteo se distribuían por bares y restaurantes, donde tenían lugar las correspondiente comidas. Al anochecer verbena en la plaza hasta medianoche, con la banda municipal de música.

Aquel año los empleados de Unión Cerrajera y Roneo prepararon un programa especial con salida al santuario de Estibalitz. Viajando por Kurtzeta, se dirigieron a conocer el recién estrenado embalse de Villarreal, para llegar al santuario a la misa del mediodía.Tras la misa posaron para la foto. La comida posterior la tuvieron en Vitoria... y llegaron a tiempo del baile de la plaza.



apirila 14, 2026

36ko GERRAN - EN LA GUERRA DEL 36


 Duela 90 urte. 1936ko gerran. Zenbait gudari, eta bi arrasatear antzeman ditut multzoan: ezkerrean eserita Angel Etxabe eta goiko eskuinean Santos Sologaistoa, biak ziorlatarrak.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Hace noventa años. Guerra de 1936. Gudaris; y entre los retratados he reconocido a dos mondragoneses: Angel Etxabe, a la izquierda sentado, y Santos Sologaistoa,  arriba a la derecha. Los dos de Zigarrola.


apirila 07, 2026

Duela ehun urte. LAGUN ONAK - BUENOS AMIGOS. Hace cien años

 


Argazki hau Santa Barbaran atera zen 1926ko otsailean. 100 urte ditu, beraz.

Ikusgarria da zein dotore dauden jantzita. Igandea zela imajinatzen dut. Batzuek Maritxu Kajoi-n zeudela pentsa dezakete, baina garai hartan ez zen hori ospatzen.

Argazkian nire aita, Txomin, dago 23 urterekin, eskuinetik laugarrena, eta bere eskuinaldean bere anaia Pablo, bi urte zaharragoa. Besteen izenak ezin ditut eman. Arrasatekoak izango dira, eta ziur nago irakurle batzuek aita, osaba edo aitona ezagutuko dutela erretratatuen artean.

 ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JUAN  BAUTISTA KEREXETA

Esta foto está tomada en Santa Bárbara, en febrero de 1926. Tiene, pues, 100 años.

Es curiosa, por lo elegantes que van. Me supongo que sería domingo. Alguno pensará que estaban en Maritxu Kajoi, pero en esa época no se celebraba.

En la foto aparece mi padre Txomin, con 23 años, el cuarto por la derecha, y a su derecha vemos a su hermano Pablo, dos años mayor. A los demás, seguro que mondragoneses, no puedo ponerles nombre, pero seguro que algún lector reconocerá a su padre, tío o abuelo.

=====..=====

Oharra: Argazkia F.William zeritzan argazkilari batena da. William Arrasate inguruetan ibili zen garai horretan bere kamerarekin. Alberto Loitiren liburuan badira haren argazki batzuk. Dirudienez, Arrasate, Aramaio, Gatzaga hiruangeluan mugitzen zen.

Nota: La fotografía es de F. William, fotógrafo que anduvo en esa época con su cámara por los alrededores de Mondragón. En el libro de Alberto Loiti aparecen algunas de sus fotografías. No conocemos nada de él. Parece que su triángulo de actuación laboral estaba entre Aramaio, Mondragón y Salinas de Leniz.


martxoa 30, 2026

ELIAS ASPIAZU OMENDUA - HOMENAJE A ELIAS ASPIAZU


 Elias Aspiazu "Txorten" arrasatearra oso maisu entzutetsua izan zen, XX. mendearen lehen erdialdean. 1952an jubilatu zen eta urte hartako martxoaren 2an ikasle ohi eta zenbait lagunek omenaldia egin zioten. Igande hartan, parrokiako ohiko mezaren ostean Udaletxera bildu ziren ekitaldi ofizialerako, eta bazkari batekin amaitu zen omenezko jaia.

Beheko argazkian ikusten dugu, eserita: Leandro Agirre Arrasateko alkate ordea, Elias Azpiazu, Jose Manuel Martinez Bergarako alkatea, Jose Luis Iñarra Arrasateko erretorea eta Juan Mari Zaitegi ikasle ohi eta, bere aldetik, baita maisu ere, gerra aurreko ikastolatik.

ARGAZKIAK: VALERIANO MARTINEZ eta JMVM

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

El mondragonés Elías Aspiazu fue un maestro muy apreciado durante la primera mitad del siglo XX, ejerciendo, entre otros, en Mondragón y Bergara. Se jubiló en 1952 y el 2 de marzo de ese año antiguos alumnos y amigos arrasatearras le rindieron un homenaje. Aquel domingo, tras la habitual misa en la parroquia, se reunieron en el Ayuntamiento para el acto oficial, y la celebración finalizó con una comida.

En la foto inferior vemos sentados a, por la izquierda: Leandro Agirre teniente alcalde de Mondragón, Elías Aspiazu, José Manuel Martínez alcalde de Bergara, José Luis Iñarra párroco de la villa, y Juan Mari Zaitegi, exalumno y, por su parte, también maestro desde los tiempos de la ikastola de preguerra.


Beheko beste argazki honetan 1956an ikus dezakegu Elias Aspiazu, hain zuzen Iokin Zaitegi euskaltzale handiak 50 bete zituen egunean -1956an. Eskuinekoa Frantzisko Urrutia dugu. Biak Zaitegiren maisuak izan ziren herriko eskolan.

En la foto de abajo también aparece Elias Aspiazu, en 1956, precisamente el día en que el gran vascófilo Iokin Zaitegi cumplía 50 años. El de la derecha es el arrasatearra Francisco Urrutia, quien junto a Aspiazu fue maestro de Zaitegi en la escuela de la villa.



martxoa 24, 2026

NAFARRAK NAFARREN KONTRA - NAVARROS CONTRA NAVARROS

 

Ezkerretik, zutik: bertako egoiliar bat, Markiegi, Sainz, Ibarrondo, Usatorre, Beitia. Makurtuta: Errarte, Arregi, Arregi, Exebarria.

Ez naiz jaiotzez “nafarra” baina umeak zirenetik ezagutzen ditut argazkietakoak. Areago, batzuk munduratu ziren bezain laster. Gauza da Nafarroa Etorbideko orduko gazte horiek – talde bakoitza bina kide arrotzekin-  elkarri egin zioten erronka, futbol partidu batera, Santa Agedako futbol zelaian. 1977 ingurua zen.

Gazteek diotenez, eurak atera ziren garaile. Beteranoek ez dute gogoratzen emaitza.

ARGAZKIAK: LUIS GOROSPE

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Zutik, ezkerretik: Errarte, Aranzabal, Maidagán,  Velez de Mendizabal, Esperesate. Makurtuta: Alzola, Errarte, Gorospe, Aranzabal.

No soy “navarro” de nacimiento, pero conozco a quienes aparecen en las fotos desde que eran niños. De hecho, a algunos de ellos desde el mismo día de su nacimiento. Lo cierto es que aquellos entonces jóvenes de Avenida de Navarra se retaron a un partido de fútbol en el campo de Santa Agueda, pudiendo llevar cada equipo dos refuerzos “extranjeros”. Era alrededor de 1977.

Según los componentes del equipo joven, ellos salieron victoriosos, por goleada. Los veteranos no recuerdan el resultado.


martxoa 17, 2026

DO, RE, MI, FAGOR

Gaurkoak ez du besterik, garai batean Arrasatetik mundura ateratzen zen marka blogeko bisitariari gogoraraztea baino.

Hori eta, egutegiaren atzealdetik, 1964an jaiotakoari adieraztea asteko zein egunetan munduratu zen. Baina bada gehiago: 1964 eta 2026ko egutegien ordena berdina da. Aste Santua lehenago ospatu zen, martxoaren 22 eta 29 bitartean,

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

La foto de hoy no tiene otro objetivo que recordar al / a la visitante del blog la marca que en una época salía al mundo desde Mondragón.

Eso y, desde el reverso, señalarle a quien nació en 1964 en qué día de la semana vino al mundo. Pero hay más: el orden de los días de 1964 y 2026 es el mismo. La semana santa tocó antes, entre el 22 y el 29 de marzo.




martxoa 10, 2026

MONTERRON JAUREGIA EROSTEN ARI - COMPRANDO EL PALACIO DE MONTERRON

 


1983ko martxoaren 6. Felix Ruiz Camara notarioaren aurrean,Jose Antonio Ardanza Arrasateko orduko alkatea Monterron Jauregiaren erosketa sinatzen ari da, Madrilen. Kondeek – Rosario Aranguren tituluduna eta Migel Fernandez senarra- uko egin zioten argazkian ateratzeari. Une haietan udal idazkaria zen Karlos Azkoaga izan zen lekuko.

Sinaduraren aurreko uneak tentso samarrak izan ziren, kondeek hitzarmenean klausula bat jarri nahi baitzuten: jauregia derrigorrez kultura gaietarako erabiliko zen. Areago, momentu batean senarrak alde egin zuen aretotik.  Ardanzak, “derrigorrezko” formularako horrenbeste ahalmenik ez zuela argudiatuz, salerosketaren idazkian kulturarako izatea "konpromiso" hartzen zela onetsi zuen.

Salerosketa 45 milio pezetatan itxi zen.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

La foto fue obtenida el 6 de marzo de 1983, en el despacho del notario madrileño Félix Ruiz Cámara. José Antonio Ardanza, entonces alcalde de Mondragón, aparece estampando su firma en la escritura de compraventa del Palacio de Monterrón. Los condes —la titular Rosario Aranguren y su esposo consorte Miguel Fernández— se negaron a ser fotografiados. Carlos Azkoaga, secretario municipal en aquel momento, es testigo del acto..

Los momentos previos a la firma fueron algo tensos, ya que los condes querían incluir una cláusula en el contrato: el palacio se destinaría obligatoriamente a fines culturales. Es más, en un momento dado, el marido abandonó la sala. Ardanza, alegando que no tenía el suficiente poder del pleno municipal para la fórmula «obligatoriamente», aceptó que el contrato de compraventa incluyera el «compromiso» municipal para el uso cultural del edificio.

La compra se cerró por 45 millones de pesetas.