iraila 29, 2026

TRINCADOTARRAK

Arrasaten ezaguna izan zen XX. mendean Trincado abizena. Arabako Urizaharratik herriratu zen lehena XIX.ren amaiare aldean. Mandazaina zen eta ardoa garraiatzen zuen Errioxatik; Valentin Trincado, hain zuen.  Errioxar jatorriko deitura hori zeramaten kideen artean, ene ustez, ezagunena Jesus Trincado izan bazen ere, baditugu beste batzuk arrasatear gizartearen mosaikoan argi bereziz nabarmendu zirenak, abizena bigarren tokian egon arren.

Gaurko argazkia, trincadotarren arteko bazkal ondoko batean atera zen, Kanpanzarko Etxabe Enea jatetxearen aurrean, 1965an inguruan. Hortxe ageri zaizkigu Anparo Trincado, Martinez Trincado anaiak – Valeriano argazki makina zintzilik- Rafa Garcia Trincado, eta Clemente Lopez-Cano Trincado biatorista, garai hartan San Jose ikastetxeko zuzendaria.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK; JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

El apellido Trincado fue muy conocido en Mondragón durante buena parte del siglo XX. Quien llegó primero a establecerse en la villa fue Valentin Trincado, natural de Peñacerrada, en Álava, carretero que transportaba vino desde La Rioja. Si bien Jesús Trincado fue posiblemente la figura más destacada entre quienes llevaban este apellido de origen riojano, hubo otros/as que sobresalieron de manera especial en el entramado social mondragonés, aun cuando el apellido figurara en segundo lugar.

La fotografía de hoy recoge una reunión de quienes llevaban apellido Trincado tras una comida, a las puertas del restaurante Etxabe Enea en Kanpanzar, hacia el año 1965. En ella aparecen Amparo Trincado, los hermanos Martínez Trincado —Valeriano con su cámara fotográfica colgada al hombro—, Rafa García Trincado y el viatorista Clemente López-Cano Trincado, en aquella época director del Colegio San José.

 

iraila 21, 2026

MESEDEETAKO MOJAK ESKEAN JUAN CARLOS GUERRARI - LAS MONJAS DE LA MERCED PIDIENDO A JUAN CARLOS GUERRA

 



Oraintsu, arrasatearron artean ditugun mesedeetako mojek omenaldi xumea jaso dute herritarrengandik. 1892an heldu ziren gure artera eta harrez geroztik ehunka arrasatearrek jantzi dute ordenaren abitua.  Eta kontaezinak gara moja horien geletatik igaro ginenok, gure heziketaren historian arrasto utzirik.

Gaur dakardan argazkiak, ordea, duela ehun urteko data darama, eta Sor Piedad de Jesús Gantxegi,garaiko mojen buruak sinatua da.

Mesedeetako Mojak Karitatekoak ere ziren, eta horrela antzematen da garbi ondoko eskutitzean,  duela ehun urtean bidalia San Frantziskoko ospitalean ziharduten erlijiosoek Juan Carlos Guerra abokatu, heraldista eta herriko semeari. 

Ez dut ezagutzen Guerraren erantzuna.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Las religiosas monjas de la Merced que aún residen en Mondragón acaban de  recibir un sencillo homenaje por parte de los vecinos y entidades locales. Llegaron a la villa en 1892 y, desde entonces, cientos de jóvenes mondragonesas han vestido el hábito de la orden. E incontables hemos sido los/las que en alguna época de nuestra vida pasamos por las aulas al cargo de estas monjas.

La fotografía que comparto hoy se remonta a hace cien años y lleva la firma de sor Piedad de Jesús Ganchegi, superiora de la comunidad mercedaria en aquel entonces.

Las Monjas Mercedarias, eran también denominadas de la Caridad, y así se desprende de la siguiente carta, realizada tal día como hoy, hace ahora cien años, por las religiosas que operaban en el hospital y colegio de San Francisco, al abogado, heraldista e hijo del pueblo, Juan Carlos Guerra. 

Desconozco la respuesta de Guerra.

Mesedeetako Mojen gainean gehiago / Más sobre las Monjas de la Merced

iraila 14, 2026

ZUBI SEGURITATEA

 

Andoni Zubizarreta seguritatearen sinonimoa zen 1986an. Urte hartan Athletic-etik Barçara aldatu zen.

Garai hartan UCEMeko sarrailagintza-saileko buruetariko bat Andoniren aita zen, Pedro Mari. Eta sarrailen Kataluniako salmentari laguntzeko zerbait asmatu behar genuela iruditu zitzaigun, atxabaltarraren irudia aprobetxatuz. Atezain gaztea ados egon zen eta sarrailagintzako produktu xume bat prestatu genuen: giltzategia.

Alde batetik Andoniren irudia, izena eta baloi bat ikus zitezkeen. Bestetik, Unión Cerrajera, UCEM eta Seguridad hitza. Giltzategia Kataluniako ferreteria guztietara zabaldu zen, milaka, eta jaso zuten lehenak Andoniren taldekideak izan ziren.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Andoni Zubizarreta era en 1986 sinónimo de seguridad. En aquel año fichó desde el Athletic Club por el Barça.

En la época, uno de los responsables del área de cerrajería de UCEM era Pedro Mari, padre de Andoni. Y pensamos que teníamos que idear algo para impulsar la venta de cerraduras en Cataluña, aprovechando la imagen del atxabaltarra. El joven portero accedió  a nuestra petición y creamos un sencillo producto relacionado con la cerrajería: un llavero.

En el anverso estaba la imagen de Andoni, su nombre y un balón. En el reverso, se leían las palabras Unión Cerrajera, UCEM y Seguridad.

El llavero se distribuyó por miles a todas las ferreterías de Cataluña, y los primeros en llevarlo fueron los compañeros de Andoni en el equipo.




iraila 08, 2026

BETIKO DESAGERTUTAKO ALDERDIAK - ZONAS DESAPARECIDAS PARA SIEMPRE


 Arrasateko beste txoko bat, gaur egun zeharo desitxuratua garaiko ikuspegiarekin. Aldaketa ez da txantxetakoa. Lehen planoan Kontzezinoko komentuaren atze eta barne aldea identifikatu dute zaharrenek. Eta ezker aldekoa Garibay etorbidea da,  Roneo eta guardia zibilen kuartelarekin, artean bota gabe. Eskuin aldean Unión Cerrajeraren tailerrak. 1978 inguruko argazkia da.

ARGAZKIA: CARMELO LETONA BILDUMA
KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Otro rincón de Mondragón, hoy en día imposible de encontrarlo, al haber cambiado totalmente la conformación de la zona. No es nimia la transformación. En primer plano, la parte trasera y el interior del convento de la Concepción, cosa que -seguramente,  los observadores de más edad han identificado. Y a la izquierda está la avenida Garibay, con Roneo y el cuartel de la Guardia Civil, aún sin demoler. A la derecha, los talleres de Unión Cerrajera. Podemos datar la foto en 1978.


uztaila 27, 2026

AGUR BUENO

 

Ixtera doa Buenuena, Casa Bueno izan zena.  Nafarroa Etorbideko toki berean zen “Txapel” taberna hartu eta Agustin Arregi  “Bueno” eta Presen Lizundia senar-emazteak abian jarri zuten euren establezimendua 1955eko otsailaren 4an. Eta horrela, lanean jota ke, gaur egunera arte, amaiera Jokin Zaitegi plazako lokaletan gertatzen delarik.

Betiko auzoko bezala, hurbildik jarraitu dut “Bueno”ren ibilbidea, lekuko zuzena izan naizelarik. Tabernaren ixtearekin zerbait galtzen dut nik ere, arrasatear askok galtzen duten bezala. Eta hamarkadetako zerbitzuarengatik helarazten diedan nire eskerronarekin batera, eta sendiko irudi zentrala genuen Agustin modu bereziz oroituz, zorion agurra bidaltzen diet Presen, Joxe, Juan Antonio, Txaro, Jesus, Angel, Arantza eta Agustintxori. Eskerrik asko!!!

ARGAZKIAK: "VENTXES" LASAGABASTER ETA JMVM
KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Buenuena —anteriormente Casa Bueno— cierra sus puertas. El matrimonio formado por Agustin Arregi «Bueno» y Presen Lizundia puso en marcha su negocio el 4 de febrero de 1955, tomando el relevo del bar «Txapel», situado en el mismo número de la Avenida de Navarra. Desde entonces la familia ha trabajado incansablemente hasta el día de hoy, poniendo fin a su trayectoria en los locales de la plaza Jokin Zaitegi.

Como vecino de siempre, he sido testigo constante de la evolución de “el Bueno” y con su cierre pierdo un referente de la vida cuotidiana. Igual que yo, muchos mondragoneses. Con mi agradecimiento por sus años de servicio, y recordando a Agustín el patriarca familiar, quiero hacer llegar mi felicitación a Presen, Joxe, Juan Antonio, Txaro, Jesús, Ángel, Arantza y Agustintxo. Eskerrik asko!!!




uztaila 21, 2026

USAKUME TIRAKETA - TIRO AL PICHÓN

Abuztuaren 10eko arratsaldea, urtea 1955 ingurukoa, Unión Cerrajeraren bazkideen batzar nagusiaren ondoren Zaldispeko futbol zelaian usakume tiraketa izan zen, ohi bezala, eta arrasatear ugari hurbildu ziren enpresaren kirol instalakuntzetaraino.

Argazkian, besteak beste, Antonio Pagoaga . UCEMeko atzezain ospetsua- Santi Etxebarria “Zurdo de Mondragón” pilotari handia, Patri Egidazu Real Sociedadeko jokalari ohia, XX, Jose Aiala, Jose Lasa, Agustin Azkoaga eta Teotiko Rodriguez enpresako enplegatuak. Atzean Arantza eta Begoña Amozarrain andereñoak.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Tarde del 10 de agosto -hacia 1955-, tras la anual Junta General de accionistas de Unión Cerrajera, se celebró, como era costumbre, un campeonato de tiro al pichón en el campo de fútbol de Zaldispe y numerosos vecinos acudieron a las instalaciones deportivas de la empresa a ver la prueba.

En la foto aparecen, entre otros: Antonio Pagoaga— conocido portero de UCEM—Santi Etxebarria "Zurdo de Mondragón” el gran pelotari; Patri Egidazu, extraordinario futbolista que había pertenecido a la Real Sociedad; XX; y los empleados de la empresa José Aiala, José Lasa, Agustín Azkoaga y Teótico Rodríguez. En segunda línea aparecen las hermanas Arantza y Begoña Amozarrain.

       UNIÓN CERRAJERAREN IGERITOKIARI BURUZ GEHIAGO / MÁS SOBRE LA PISCINA DE UNIÓN CERRAJERA

1948an INAUGURATU ZEN

https://1949arrasate.blogspot.com/2013/07/duela-65-urte-inauguratu-zen-se.html

SE CERRÓ EN 1978

https://1949arrasate.blogspot.com/2020/07/1978an-itxi-zen-se-cerro-en-1978.html

uztaila 06, 2026

DORITA MURGIA HIL DA


2004-2024 efemeridean

Doke Antzerki Taldean oinazea da nagusi gure kide Dorita hil dela jakin denetik. Hitz guztiak soberan daude. Dorita gurekin hasi zen 2002an, eta 2024an egin zuen bere azken agerpen publikoa Amaya antzokian.


Eskuak elkarri obraren aurkezpena, 2004ko ekainean


Galderak antzezlanean, 2014


Aingeru ala kurriloia, 2016an

Dorita: Denon partetik musu bat, eta beste antzoki zabalagoan elkar topatu arte!!!