abendua 26, 2023

HIRU ETXADI BERRI - TRES NUEVOS VECINDARIOS

2023an zehar Arrasaten errealitatea egin diren hiru etxadi berri. Herritar askoren ametsak gordetzen dira Uribesalgo, Polmetasa eta Zaldispeko etxeen barruan. Bete egin daitezela jabeen iragarpenak.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Tres nuevos bloques de viviendas que se han hecho realidad en Mondragón durante 2023. En el interior de las casas de Uribesalgo, Polmetasa y Zaldispe se guardan los sueños de cientos de vecinos. Que se cumplan las expectativas de los propietarios



abendua 19, 2023

SANTAMASAK 1955. DANTZAN


Dotore jantzita gaude, ezta? 1955 inguruan geunden, Santo Tomasen bezperan. Kalera atera aurretik pintxo-pintxo ipini ginen kameraren aurrean.

Zutik, ezkerretik: Pilar Barrena, Mertxe Trojaola, Arantza Urrurtia, Mari Karmen Bergaretxe, Mari Tere Otaduy. Makurtuta: ni, Elena Sagasta eta Ana Mari Altuna

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JUANI UGARTE

Estamos elegantes ¿verdad? Sería 1955, fiesta de Santo Tomás. Antes de salir a la calle nos pusimos así de guapas delante de la cámara.

De pie, por la izquierda: Pilar Barrena, Mertxe Trojaola, Arantza Urrurtia, Mari Karmen Bergaretxe, Mari Tere Otaduy. Agachadas: yo, Elena Sagasta y Ana Mari Altuna

abendua 12, 2023

TXIZALEKU

 

Gerra aurreko eta osteko higiene-egoera kaxkarrari aurre egitearren Udalak erabaki zuen txizaleku publiko berriak irekitzea. Nire datuen arabera, lehen Erdiko kalean eta parrokiako Kanpartopean ziren, hormaren kontrako “sistemarekin”, hots, gizonentzat bakarrik.

Argazkikoak 40.etan jarri zituen Udalak, bi sexuentzat,  eta 70.etara arte egon ziren irekita, herriko Portaloian. Oso instalakuntza modernoak ziren sasoirako, eta erabili egiten ziren. Horiek ixtean ospitale zaharreko izkina batera eraman zituen Udalak.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Para hacer frente a la mala situación higiénica de antes y después de la guerra, el Ayuntamiento decidió abrir un nuevo urinario público. Tengo dos referencias anteriores que los situaban en la calle del Medio y bajo la torre parroquial, con el sencillo "sistema" de contra la pared. Sólo varones.

La fotografía corresponde a los preparados en los años cuarenta, que se mantuvieron abiertos hasta mitad de los setenta, en el  Portalón, para ambos sexos. Eran unas instalaciones muy modernas para la época, y se aprovechaban. Al cerrarse, estas fueron trasladadas a una esquina del antiguo hospital.



abendua 05, 2023

VILLA AMPARO

Villa Amparo, 1965 inguruan

Dagoberto Resusta Mujika eta Luisa Vicenta Hevia Azkoaga arrasatearren alaba zen Amparo, 1916an Arrasaten jaioa. Bikoteak izan zituen bost alabetatik bosgarrena zen Amparo. Aitak etxea eraikitzea erabaki zuen eta alabaren izena hautatu zuen harentzat. Bitxikeria bezala diodan Dagobertok 1912an etxea jasotzeko baimena lortu zuenean, herrian “Dagoberto Bergara aldera joiak bizitzen”…, Maalako bazterrak urruti zirela adierazi guran nonbait. Dagoberto 1934ko urriaren 5eko iraultzaren liskarretan erail zuten.

Villa Amparo 1976an lurreratu zen. Bere tokian dagoen eraikina, behe aldean oraintsu arte Mapfreren bulegoak zirenekoa da.

ARGAZKIAK: MARIA LUISA MARTIN-MORO, JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL ETA ALBERTO LOITI

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Amparo Resusta Hevia, 1920 urte inguruan, Villa Amparon
(Maria Luisa Martin-Moro)

Amparo, nacida en Mondragón en 1916, era hija de los mondragoneses Dagoberto Resusta Mujika y Luisa Vicenta Hevia Azkoaga. De las cinco hijas que tuvo el matrimonio Amparo fue la quinta. Su padre decidió construir una nueva vivienda para la familia y eligió para ella el nombre de su hija pequeña. Como curiosidad diré que cuando Dagoberto en 1912 consiguió el permiso municipal para hacer su nueva casa, en Mondragón se decía “Dagoberto se va a vivir a Bergara”…, seguramente por lo lejanos que parecían entonces los alrededores de Maala. Dagoberto fue asesinado en los incidentes del 5 de Octubre de 1934.

Villa Amparo se demolió en 1976.  En su lugar está el edificio que en su planta baja albergaba hasta hace muy poco las oficinas de Mapfre.

Villa Amparo, etxe txikien ostean (Alberto Loiti)

azaroa 28, 2023

MARKULETE

Markulete izena entzun bezain laster ogiaren irudi goxoa datorkigu burura gutariko askori. Baserri hartan egiten zuten ogia oso ospetsua izan zen arrasatearron artean iragan mendeko erdi aldean. Zaldiz ekartzen zuten kaleraino eta bezero fijoak zituzten markuletetarrok.

Errota ere izan zen Markulete, eta behean malato edo ubidearen zati bat ikusten da.

Baserria 1977an bota zuten, Aramaioko errepidea zabalago egiteko. Industria eremuak darama orain Markulete izena.

ARGAZKIAK ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Tan solo con escuchar el nombre Markulete, a muchos de nosotros nos viene a la mente la imagen de un pan delicioso. Aquel pan elaborado en ese caserío fue muy apreciado entre los arrasatearras a mediados del siglo pasado y años posteriores. Los transportaban a la calle a caballo y eran muchos los clientes habituales.

Markulete fue también molino, y en la foto de abajo se puede ver parte de la acequia del mismo.

El caserío fue demolido en 1977 para ensanchar la carretera de Aramaio. A la zona industrial se le dio el nombre  de Markulete.



 

azaroa 21, 2023

JULIAN ZEZIAGA EKINTZAILEA - EL PROMOTOR JULIAN ZEZIAGA

 

Txoko honetan aurretik ere agertu den Julian Zeziaga Olalde dakargu ostera, oraingoan bere biloba batzuek inguratua. Ezkerretik, Juan Jose Axpe Zeziaga, Rosarito Zeziaga Bengoa, Begoña eta Rafael Zeziaga Kortazar. 1945 ingurukoa da argazkia. Julian oso gizon polifazetikoa zen negozio munduan eta, besteak beste, 1985era arte zabalik iraun zuen Portaloiko gasolindegia jarri zuen.

ARGAZKIA: ROSARITO ZEZIAGA

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Volvemos a traer a este rincón a Julian Zeziaga Olalde, esta vez rodeado por sus nietos. Por la izquierda, Juan José Axpe Zeziaga, Rosarito Zeziaga Bengoa, Begoña y Rafael Zeziaga Kortazar. La fotografía se sitúa en torno a 1945. Julián, un hombre polifacético en el mundo del negocio, instaló, entre otros, en la década de los años veinte del siglo pasado la gasolinera que existió hasta 1985 en el Portalón.

JULIAN ZEZIAGARI BURUZ GEHIAGO

http://1949arrasate.blogspot.com/2021/03/bi-pertsonaje-dos-personajes.html

https://1949arrasate.blogspot.com/2023/10/zeziaga-lasagabaster-sendia.html



azaroa 16, 2023

JAVIER HERRARTE HIL DA

 

Javier Errarte Garay gure kintokidea hil da bapatean, gaur arratsaldean. Ustekabean harrapatu nau albisteak, non  eta noiz eta Javierren lagun Alvaro Arregi ematen ari zen hitzaldiaren amaieran. Etxaluzeko aretoan hizlariak aulki bat zuen gordeta adiskidearentzat. Javier ez da heldu ahal izan.

Gaurko argazkiak aurtengo kintada ospatu genuenekoak ditugu, urriak 19an, Bergaran. Javier, zintzo-zintzo, han egon zen, urteroko ospakizunean egiten zuen bezala. 

Javier kulturzale, euskaltzale, bertsozale... txantxazalea genuen. Bazkariak bere txisteekin alaitzen zizkigun laguna zen. Umore fina, egokia berea.

Javier, eskerrik asko zure adiskidetasunarengatik. Eta beti arte.

Esta tarde ha muerto de manera súbita nuestro compañero quinto Javier Errarte Garay. La noticia me ha cogido, como a todos, por sorpresa, justo a la conclusión de la charla que ha ofrecido Álvaro Arregi, amigo de Javier, en Etxaluze. Charla para la que el conferenciante había reservado un asiento para nuestro compañero.

Las fotos de hoy fueron hechas el día de la quintada de este año, el 19 de octubre, en Bergara. Javier, puntualmente, estuvo allí, como lo venía haciendo en  todas las celebraciones anuales.

En Javier teníamos a un hombre culto, gran conversador, vascófilo, bertsolari…. Era quien alegraba nuestras sobremesa con sus chistes, fruto de un fino y certero sentido del humor.

Javier, muchas gracias por tu amistad. Y hasta siempre.







Argazkiak: Pedro Mari Narvaiza